divendres, 31 de maig de 2013

Ja n'estic fins els "cuuons"

Avui, algú s'ha carregat un noséquè metal·lic a la biblioteca del BCUM i s'ha sentit un estruuendo fantastic mentre explicava noséquè als administradors i tal. En cara, al continuar se n'ha sentit una altra. Per mí que és la pantalla màgica de la sala de classes i presentacions i tal. Ningú no ha dit res i tal. hi havia un futimer de gent, però, que ha desaparegut de l'entressol per les diferentes escales, i tal... i tal. No tinc ni fava de què explicar-vos. Ara al Club Social estem en l'estona de Informàtica i, normalment, abans de deixar-nos fer la nostra, normalment consultar una pàgina del meteosat que gairebé sempre ho endevina i tal doncs avui som dos i el Maties, el monitor. L'altre està jugant als dards ai, als escacs i ja serà, si passa, la tercera vegada que guanya a l'ordinador. De totes maneres, diu el monitor, que es poden anar implementant els diferents nivells i programens i tal. Jo, ara ja no soc a temps d'examinar-me de res de la UPC (EPSEM). Es veu que la avaluació contínua a la pc és insaltable, i que segurament la mateixa UPC obliga a l'EPSEM a fer-la (l'avaluació contínua i tal). Demà dissabte dia u de juny he quedat, igual que la setmana passada per fer una cocacola amb els de Ampans i tal. L'altre dia érem quatre i jo. La cocacola ens va costar 2,20 a la Plaça españa. Ja tinc estalviats els diners a la caixa forta o tal. Em queda un altre euro que no compto que li pagui aquest cap de setmana al Josep Maria. En Josep Maria empaita una romanesa que es diu Maria i que viu a casa del José Luís que te uncotxe (el JosepLuís) Jo no he dinat encara i encar que tinc força menjar. Ben cordialment. . 01/02/2014. Ha passat gairebé un any des de que em estic estudiant a la UOC. Per exemple no recordava cap, ara mateix, cas de cap disgrés mecànic considerable. Ara mateix hi estic aquí a la biblioteca del campus universitari de Manresa. No sé què fer, malgrat consideri de rigor, no només esplaiar-me tant com pugui o considerin fins al punt que avui dissabte i ja porten tot el gener fent-ho, deixin connexió a Internet, més enllà dels dissabtes al matí i fins les 20:00. De fet no em preocupa tant o tant poc l'accessibilitat -em referia a període d'examens- com el fet de en cas de no matricular-me aquest semestre de no saber com ocupar el temps lliure que podria esdevenir-se a les tardes de 18 a 20:30 els dies de cada dia. L'Escola d'enginyers, obviament no em deixa utilitzar els ordinadors del seu edifici donant no només que no estic matriculat, com el fet de no estar-hi apuntat. Estic del tot convençut, però que el no venir cada dia i el mateix fet de no accedir el cap de setmana esdevingui massa cart. Per exemple, suposa prou estona caminar cap al bcum o la seu de l'Escola d'Enginyers. Avui parlena una revista de paper (l'Apuntador) que et facis voluntari i regalis temps. A no sé qui. De fet jo no compto que ho llegeixi perquè no ho entendria. Ara mateix, des de dijous, estic completant un registre reoriental aquell dia i que va començar per a mi mateix amb alguna referència memorística a la tasca que fan els psicòlegs amb temes relacionats amb el consum de tabac per exemple. I Ho faig amb tant poc ànim del que podríem haver disposat fa vint anys o de com, per exemple ha estat despilfarrat o canviat d'ara en farà un primer periode de tres anys -a completar- i que no veig alteri, més anllà de l'operatiu nacional socialista pugui ésser exercit, no només des de el mitjans, la irresponsabilitat i -ara ho deia la doctora Anne Gómez- de l'antisicòtic Abilify, doncs que donava una mica de espurna (Txispa). De fet no només es veuen recompensats els esforços d'abstinència, sinó que estic esdevenint molt més usuari i de més coses i de més serveis que m'ajuden a passar els empentes (qui dia passa any empeny encara que jo no sigui de Santa Maria d'Olò) -tampoc en fa punyetera falta. Òbviament-. Passa sovint, que no només hi ha xais (bens) blancs i negres, sinó que també algun amb potes rosses. També ha passat cap més cop des de l'ensurt de la mare, que me l'hagi hagut de pintar a l'oli. També recordo es va posar de moda entre l'estudiantat del meu col·legi, el costum de per exemple fer totes les professionals de l'Infermeria, l'assoliment d'una escriptura hològrafa gairebé semblant ens les diferents professionals que tracto lluny enllà de dígrafs tant semblants, que s'en podria fer un -una cosa que en iniciar.-me en la informàtica que se suposa estava molt proper a la fàbula, que fins i tot encara tots els avenços concretats des de perspectives d'anys anteriors, per exemple als vuitanta de que els escànners esdevinguéssin precisament massa o gaire útils més enlla de una fotocòpia corredissa (la tinta) Estic molt il·lusionat amb un nou, malgrat que poc probable, coneixement a assolir i sobretot que seria molt més útil, com la competència TIC. Una assignatura de lletres en mig d'uns estudis de informàtica que, i tant! té molt de glamour si no l'assoleixo, malgrat ningú fins al moment còsmic d'aquest matí he pogut llegir en un comentari del senyor consultor de Fonaments i Evolució de la multimèdia i que no vaig sapiguer triar abans per por al treball en grup i l'assoliment de la mandra en el cas. Em va semblar llavors molt més atractiva una cosa que l'altra. Feia quatre dies que havia sortit de planta quan em vaig matricular el vuit de juliol. O potser era el sis... de fet poc importa ara... no? Si ja em diu la tutora civil que "aquest any serà l'últim que ho fem" -això d'estudiar.- També podria per això semblar que era no tant una frase d'aquestes que en diuen positives (en contra de les negatives o interrogatives) per tal de assolir aquella mena de txispa que us comentava ara fa un moment. Per exemple a mode de distintes pocavergonyades dates. Per exemple, no soc capaç d'estalviar un euro per demà diumenge com es podria sinó donar el cas de no només deixar de fumar sinó també estalviar els diners que rebo amb malestruc. I tant! les biblioteques, si se n'assabentés la gent que a dinamarca per exemple son desestocades fins i tot amb carros de la compra plens de material (docent i/o no) tambpoc, així mateix disposo no ja d'ordinador, sinó que també o tampoc d'on asseurem'hi tranquilament a contemplar (molt més fàcil que llegir) amb prou higiene ni espai niganes d'embrutir-me per més que em felicitin. Avui he passat el motxo al passadís, la cuina americana el menjador i precisament la sala d'estar més enllà del contacte còsmic que pressuposa l'esdeveniment. Molt agraït per el vostre i meu temps dedicat a l'entreteniment... esclar. Atentament, Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada