dissabte, 18 de maig de 2013

Molt bona Tarda!

Molt bona tarda i tal, Com a estudiant, malgrat ara mateix fa més de cinc anys que vaig animar-me, un cop ja mort el meu pare i en diferents situacions socioparticipatives de llavorens Passa que, encara més anys enllà... des de el 1998 en que vaig començar dret i que em vaig quedar ben distret amb l'assignatura Multimèdia i Comunicació a la UOC de tres antics crèdits, i a dret, deia, vaig quedar prou distret i maravellat del contrast entre el que es feia llavors. Em sembla que em lio. Nicholas Negroponte, el ponent de la conferència a treballar tot just a l'inici dels estudis... ja ho deia ell que li agradava una mica massa el cafè, i, vistes aquelles lletres grosses blaves que apareixien a mitja conferència on ho posava això del cafè doncs va resultar que en aquell col·legi que us deia ja m'havia tornat a néixer, als vint-i-vuit anys, altre volta, un esperit revolucionari i radical. Sembla una tonteria, però passava que vaig entregar totes les PAC's fora d'hores però molt complertes i força originals per a un estudiant de dret i m'hauria suposat una desfeta si no hagués aprovat aquella assignatura de tres simples crèdits. Ja demanaven aleshores, el 1998 si feia gaire temps que no estudiaves i tal. Ara no us atabalaré més amb coses meves. Penso que cal distingir entre un, per exemple petit problema i una actitud o una altra. Per exemple, entre un problema de distribució i organització de la compra setmanal en els diferents personatges de un a comunitat. Per exemple: fem la compra de la neteja del pis: Un dels quatre participans es renta la roba amb ions i tal i no vol pagar la part corresponent a els polvus de rentar ni el suavitzant. Llavors s'ha de resoldre un petit problema d'Algebra i passa que unes persones comencen el problema per un cantó o per un altre. A segons quina edat això esdevé un problema que pot fer derivar, l'actitud, deia, en... i això pot esdevenir problemàtic en situacions més avançades diguem-ne que de marginació. Per exemple, algú em dirà que és un senzill problema d'actitud davant les coses. Sembla una tonteria, però deixeu-me dir que és molt diferent resoldre aquest problema que us deia, per exemple, doncs sumant tots els diferents productes comprats per a la neteja i dividir-ho entre quatre. Llavons tenim una suma concreta de la que en fem quatre parts iguals. Tot seguit fem la suma del suavitzant i els polvus de la rentadora i ho dividim per tres. En acabar tindrem dues quantitats per als tres que no netegen amb ions i un unic sumand del ecologista o estalviador. Passa, aleshores, que ningú fa el problema així i fallen les bases de l'Algebra esdevenint-se en Càlcul. Vull dir que el que fa tothom, fins i tot l'analfabet, realitza del sumand total de la compra una resta dels dos productes especials i llavors fa la divisió entre quatre. Aquí hem arrivat al que ha de pagar l'ecologista, i la mateixa quantitat per als tres residents a la que afegirem la part proporcional (33% a cadascun) del sumatori i diferent proporció als tres, diguem-ne, clàssics. Tenim aquí, en el meu personal cas, a un tonto al que li agrada molt una cosa però que de quina manera? doncs "Más que a un tonto un lápiz" Un altre problema per tontos i tal (sense voler ofendre... ni felicitar a ningú) es el cas de la distribució d'una sèrie de peces en una circunferència, que ja he tingut a bé de comentar en aquest mateix campus de la UOC malgrat que mai no ho he fet de manera directa. Es tracta de dividir, imagineu-vos siusplau, que a nem a treure-ns una empres el certificat de segurtat en el treball o alguna norma UNE o ISO, a dalt de una sitja o diposit. Perdoneu el caire estúpid que va desenvolupant el fet, però encara és més facil que el problema anterior. Tenim doncs, una circunferencia i, per tant un perímetre del dipòsit. És molt senzill i excepte qui ara estigui gaire atabalat haurà d'esforçar-se a recordar: Tenim una cicunferència de diàmetre donat 3,00mts. la longitud de la circunferència és 2*PI*Radi. Segur. Tenim també que per a un delineant la mateixa circunferència és tres vegades el radi (quan ens referim al perímetre que es transporta amb un compàs ara no recordo com. Discupleu. El que vull dir és que quan l'Àlgebre sens perd i esdevé Càlcul i tal i tanl i com us comentava, passa que, -ara, permeteu-me qua amb el AutoCad tot té solució i mides davant de una pantalla i tal. Però l'Autocad no el van portar de cop: el varen distribuir en diferents models i versions caríssimes. Per a que us feu una idea us diré que alguna cosa semblant al Windows 95 i 98 i set i tal. Doncs en aquest punt diem que fa uns quants anyets, jo ja estudiava a la UOC -i permeteu la conya- es va donar el cas de -Perdoneu però continuu pensant que es un problema d'actitud-. El meu germà gran que es va morir al 2006 i amb cinc fills que anaven als millors col·legis i privats i tal de Barcelona i Sant Cugat, deia que era intuitiu. El meu germà tot i ésser molt més bona persona i molt més llest i tot lo bona persona que us podeu imaginar: El meu germà era enginyer. Perdoneu la distorsió. Em fallen les forces en tot això que us vaig explicant. Doncs el meu germà com a enginyer hauria fet uns petits calculs i tal. Doncs el problema era que un altre delineant, com jo, i de una empres aque ens subcontractava feinetes ens va donar un planell... em sembla que és plànol, on hi havia una serie de tubs de càrrega i tal que feien que s'hagués de repartir els diferents: candeleros, en deia algun muntador, i alguns altres accessoris distribuits en graus. M'explico: cada 1,2 mts mínim s'ha de posar un puntal i descomptant els dos de l'accés des de l'escala de gat o la passarela, coneixent el desarrollo i mida total del perímetre, descomptant-ne la obertura d'accés, doncs no pot passar de 1,2 qualsevulla de les diferent obertures entre puntals i a més s'han d'esquivar les diferents tuberies i accessoris. Doncs bé, i ara me n'adono que és una tonteria calcular-ho i solucionar-ho si es coneix la normativa. De la mateixa manera que, dei un professor de dret fiscal que havia tingut a CCEE que deia que avui en dia qualsevol pot fer, amb una bona base de dades un alegat per a un judici tenint una bona base de dades. Alguns s'arruïnen pel camí. La solució, és dividir el perímetre que ens donen en els diferents graus que podem obtenir de manera que no coincideixi amb cap altre accessori i tal i que no passi del 1,2 metres de separació, i perdoneu la asincronia, dividir els tres-cents seixanta graus enles diferent proporcions donades amb el plànol per al muntador. Una forta abraçada, i els meus millors desitjos per a vosaltres i el vostre fòrum. Quedo a l'aguait per a la resolució de les diferents inconcrecions de lo explosat. Sol·licito, la vostra admisió. Ben cordialment, Josep Salvans Arola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada