dissabte, 31 d’agost de 2013

Encara resulta que...

Hola. Bé! sí! és cert. Encara aquest blog és que dec venir utilitzant, de manera inconscient, més par a explicar les coses del dia a dia. Ja he llegit un capítol del El Afgano. Prou interessant com aburrit com segurament s'haurà de haver fet servir un munt de feina a traduir-lo i tot això. El vaig començar el divendres passat, ahir dia 29 al migdia i en total hehe he acumulat trenta pàgines. El vaig lleir, aquest primer capítol anomenat de manera homònima amb tota la comoditat del món en una cadira cap allà a les 14:00 i fins gairebé abans de un quart de quatre. També em vaig connectar a Internet des de la biblio de l'Ateneu les Bases, on sentia xerrar un dependenta i gestora del complex de Les Bases i tot això. També m'he demanat a Les Bases el CD Sticky fingers dels REE de portades tant diverses. No m'han agradat mai els Rolling Stones, així que encara vaig parar al Casino a agafar el L.A.WOMAN dels Doors que sempre, i encara, és el que m'agrada més de tota la saga. Un dia abans de tot això em van convidar a pintar una bassa en un jardí amb pintura al clorocaucho i avui encara estic agarrotat i tot plegat malgrat passa que estic força amoinat per si haig d'anar a Ampans a peu i encara tinc aquest dolor de cames que m'han fet anar dos cops a urgències i al final he acabat amb Iboprufeno cinfa de 600 cada vuit hores i tot això. Ja no us explico res més fins la propera, Josep Salvans Arola. 01-02-2014. Ara m'arrancaran un o dos queixals iun és del seny!

dimarts, 27 d’agost de 2013

Passa que... amb una certa deixadesa...

Doncs sí. És cert! Amb la deixadesa de l'estiu passa que no recordo quan em llevo. Ni pensaments del que acabo de somniar... ni el dia que estem no ja del mes sinó de la setmana. A més, s'estevé un agònic procés cíclic que va cada com a més... de la mateixa manera que a la UPC d'aquí a Manresa el professor de informàtica gesticulava tant bé, com malalment s'expresava en comentar individualment la paraula (que per cert mai he consultat al diccionari) implementar: Adquisició de noves fites teòriques que es pdrodueixen amb un cert cicle de diferents i cada vegada més nous que fa que amb el repàs als anteriors (coneixements) ens han de dur a la quinzena, on trevallarem amb els dels diferents primers dies de cada cicle. Potser era això i tot Hehe. Ara, segurament resulta més senzill adoptar una posició distant a la nova universitat on m'estreno amb una sèrie de conceptes coneguts de fa uns... Qui ho diria llavors! de fara vint anys d'aquí a cinc hehe hehe ho heu entès, la implementació! Proposo. No sé digueu-hi alguna cosa com ara "Buuuuh! no s'ha entès i tot això. No soc pas tonto, Oi? de fet és ara de moment, potser fins d'aquí a quinze anys més tindré alguna mena de titulació progressiva per treballar a la ràdio i tot això. Diuen que per a començar en el món de la radiodifusió i el periodisme, fins i tot em sembla recordar, que no diquéssin que fins i tot és millor no ésser-ne llicenciat, ni doctorat i tenir cap màster (excepte els específics). Estic molt atribolat amb tot eixò del nou curs,. nova universitat i nous estudis de primer. Penso, però encara que en conèixer-me sé que no es produiria, que haguera fet bé en matricular-me de dues assignatures o potser fins i tot tres. Ja sabeu que el passat semeste de dosmil onze vaig aprovar-ne dues al febrer i va venir el trasllat a Manresa i després l'altre primer semestre del curs no vaig voler estudiar per Nadal i les vig susprendre totes. També he comentat, és cert, que dec ésser prou intel·ligent com perquè no m'omplin el cap de coses i fórmules a la meva edat, encara que otrorament pugui esdevenir que el cervell passi una atròfia i quan m'hi dediqui "en serio" no hi correm tots perecisament per aquesta deixades i el poc ànim de avançar malgrat el "Grunge" (moviment musical dels noranta entre els que detacarie i tal a Kurt Kobain. Quin canvi no? Ara el bateria d'aquell grup fa de cantant a Foo fighters. Però hi ha més gent que sap això que no pas que el Chaval de la PEca és en Marc Parrot. Salutacions cordials. Una altre dia continuu... un altre dia que no estigui emparanoiat i tot això. Gràcies i adéu. Josep Salvans Arola.

Avui he somniat que em robaven. De veritat:

Sí. De fet no em robaven a na mi que no tinc res, sinó que robaven a tota la familia. De cop i volta érem amb la mare a la saleta i faltaven, ara finestres i totxos o mahons de la paret. Em sembla que el mau germà Xavier també hi era. Després amb el pare i etzètera, i, de fet no puc deixar de pensar, una vegada varen explicar a la ràdio (Catalunya Ràdio o Radio Barcelona) el cas de una mena de monja hindú que despres de no poder soportar la seva disminució i tot això es va suicidar. Però no us penseu, primer li havien donat moltes medicines, o fins i tot li havien fet transplantaments d'òrgans dels que va passar a fer-se'n donant i va dir als metges que li treguessin allò que li havien posat a dintre. Tot de ganes de morir. Certament... bé, és cert que en diuen de Internet que quan més coses hi posis, més profit en treuràs i em fa por que de cop i volta vingui un daltabaix. No cridem al mal temps... no. Fa anys, des que no vaig a colegi o ala universitat presencial, passava que de sobte... bé això passava per exemple a qualsevol carrer de Manresa, Vic o Tona, que la gent es posava amb mi. Per exemple... Tot això son coses de vestir-se i tal! Passava que porto una samarreta tant hortera que em sembla que m'han demanat on aniré a berenar. Més ben dit, un noi jove i la seva acompanyant, o potser anaven dos nois no sé pas que ha dit que he entès "merienda". Forma part de les estupideses més grosses de joventut com escoltar els Siniestro Total amb en Germán Coppini i cançons estupides amb melodies tant enganxoses i tot això. Si bé és cert que prou comercials, i deshabituadores de bons costums com una llesca de pa amb Nocilla o potser paté. Per exemple. També recordo els Del Tonos que eren de León o Burgos i el Henry Roever, encara que era un altre i posterior tarannà. Molt més perilloses encara eren les diferents propostes de actitud davant la vida mateix o la política o les institucions més populars de llavors, en diferents grups del Rock Radical Vasco com a categoria. Tinc, de debó, moltes ganes de que arribi l'inici del any polític o "jurídic" malgrat que l'impost de circulació devengui el u de Gener hehe. També he somniat que s'havia ensorrat la nau de totxanes al taller. A Gurb. Tinc una foto al cdrom, em sembla o potser al pen, o la he perduda amb l'averia de l'ordinador amb el llamp a tona. Somniava també que entrava a l'antic cotxe que vareig xafar prop de Tagamanent i hi entrava, volant hehe, per el sostre. Com una cagarada de colom hehe. Haig d'anar dijous a Tona i no tinc cèntims per gastar. Avui m'... ahir vaig demanar un llibre i avui me'l porten: El Afgano de f.forsyth i tal. Jo he llegit el fantasma de manhattan que era una tonteria com a quest mateix missatge i carregat d'una novedosa o potser tonteria no i sí sensibilitat abans no descoberta en l'autor. També havia llegit el cuarto protocolo, i recordo d'haver-comentat en algun lloc predilecte que m'havia trobat un exemplar de El quinto jinete, de per aquells temps que una vegada el meu germà Xavier, en pau descansi em sembla recordar que m'havia comentat que no podia llegir fins al final. Crec que no vem acordar cap acord i tot això i em va dir Llegeix-el. Era l'estiu. Fa molts anys. la portada era de colors i hi havien els famosos Jockeys de l'Apocalipsi. Ara no sé com es diu jinete encatalà... algun cotxet Jané, genet, Muntador ah haha aquesta si que molaria tot i la refutada tonteria que em duc, us ho dic de veritat, amb la bíblia i l'antic testament, jo que soc "universa, catòlic. Ja falta poc per omplir la pàgina i tot això. Molts petons i abraçades a tots vosaltres, amén. Josep Salvans Arola. 1-02-2014: Encara bò! Leegint això, penso ara engrescar-me a llegir un llibre, també de auest mateix any passa t així com el mateix Quinto jinete. Però no serà pas avui!

Hola. Avui he somniat que em robaven!

Sí. De fet no em robaven a na mi que no tinc res, sinó que robaven a tota la familia. De cop i volta érem amb la mare a la saleta i faltaven, ara finestres i totxos o mahons de la paret. Em sembla que el mau germà Xavier també hi era. Després amb el pare i etzètera, i, de fet no puc deixar de pensar, una vegada varen explicar a la ràdio (Catalunya Ràdio o Radio Barcelona) el cas de una mena de monja hindú que despres de no poder soportar la seva disminució i tot això es va suicidar. Però no us penseu, primer li havien donat moltes medicines, o fins i tot li havien fet transplantaments d'òrgans dels que va passar a fer-se'n donant i va dir als metges que li treguessin allò que li havien posat a dintre. Tot de ganes de morir. Certament... bé, és cert que en diuen de Internet que quan més coses hi posis, més profit en treuràs i em fa por que de cop i volta vingui un daltabaix. No cridem al mal temps... no. Fa anys, des que no vaig a colegi o ala universitat presencial, passava que de sobte... bé això passava per exemple a qualsevol carrer de Manresa, Vic o Tona, que la gent es posava amb mi. Per exemple... Tot això son coses de vestir-se i tal! Passava que porto una samarreta tant hortera que em sembla que m'han demanat on aniré a berenar. Més ben dit, un noi jove i la seva acompanyant, o potser anaven dos nois no sé pas que ha dit que he entès "merienda". Forma part de les estupideses més grosses de joventut com escoltar els Siniestro Total amb en Germán Coppini i cançons estupides amb melodies tant enganxoses i tot això. Si bé és cert que prou comercials, i deshabituadores de bons costums com una llesca de pa amb Nocilla o potser paté. Per exemple. També recordo els Del Tonos que eren de León o Burgos i el Henry Roever, encara que era un altre i posterior tarannà. Molt més perilloses encara eren les diferents propostes de actitud davant la vida mateix o la política o les institucions més populars de llavors, en diferents grups del Rock Radical Vasco com a categoria. Tinc, de debó, moltes ganes de que arribi l'inici del any polític o "jurídic" malgrat que l'impost de circulació devengui el u de Gener hehe. També he somniat que s'havia ensorrat la nau de totxanes al taller. A Gurb. Tinc una foto al cdrom, em sembla o potser al pen, o la he perduda amb l'averia de l'ordinador amb el llamp a tona. Somniava també que entrava a l'antic cotxe que vareig xafar prop de Tagamanent i hi entrava, volant hehe, per el sostre. Com una cagarada de colom hehe. Haig d'anar dijous a Tona i no tinc cèntims per gastar. Avui m'... ahir vaig demanar un llibre i avui me'l porten: El Afgano de f.forsyth i tal. Jo he llegit el fantasma de manhattan que era una tonteria com a quest mateix missatge i carregat d'una novedosa o potser tonteria no i sí sensibilitat abans no descoberta en l'autor. També havia llegit el cuarto protocolo, i recordo d'haver-comentat en algun lloc predilecte que m'havia trobat un exemplar de El quinto jinete, de per aquells temps que una vegada el meu germà Xavier, en pau descansi em sembla recordar que m'havia comentat que no podia llegir fins al final. Crec que no vem acordar cap acord i tot això i em va dir Llegeix-el. Era l'estiu. Fa molts anys. la portada era de colors i hi havien els famosos Jockeys de l'Apocalipsi. Ara no sé com es diu jinete encatalà... algun cotxet Jané, genet, Muntador ah haha aquesta si que molaria tot i la refutada tonteria que em duc, us ho dic de veritat, amb la bíblia i l'antic testament, jo que soc "universa, catòlic. Ja falta poc per omplir la pàgina i tot això. Molts petons i abraçades a tots vosaltres, amén. Josep Salvans Arola

dilluns, 26 d’agost de 2013

Ja tenia ganes d'estudiar!

Passa que dormo i sommio i em desperto tant malalment i amb tantes ganes de, si pogués, passar-me dormint tants dies fins a l'inici del període lectiu i fins i tot aceptar que primer comenci el prelaboral del que no en tinc notícies recent. El que més se m'acut ara ès el carbassó de tres quilos que m'han dit que dimecres m'ensenyaran a comprar... vull dir fer. I això, que no em recordo gaire del que.. no en faig cas dels somnis amb el pare i el meu germà Xavier i la mare i la Montse i no sé quin negoci de reproducció... no biòtica sino de negocis i enginyeria financera. I això m'amoïna i atabala. Com costa tant de passar l'estiu? Demà no tinc res per fer. Avui he anat a comprar dues remeses, una de menjar per mi i una altra compra del pis de productes de neteja comunitaris. El dia sis ve la Berta de FLar i avui , ara si plego mirare´de telefonar a l'Anna. Dijous hauré de telefonar.. ai! telefonar! anar a Tona i veure la consol que diu que haig de fer visites, precisament d'estiu.

Apa! Apa!... anem-hi qie marxarà el tren i... quina dissort el Soteres o bé és mort o s'ha acabat el picacristus

Arri-arri burriquet! Anirem a Sant Benet! Comprarem un formatget! Per dinar, per sopar... I pel Días no n'hi haurà! Quan tenia un altre bloc.. can josep o nou canjosep o De veritat? ja us vaig parlar dels productes Bon Preu. Suposo que recordareu8 la campanya de que us vaig avisar sobres els productes Bon Preu i la seva campanya publicitària "Et canviaran la cara" Així, tant bon pugui, a través del pen us faré... també em fara falta un escàner del DNI del meu pare on posem la mateixa ... cara! de bonpreus i Esclat! També u spodri passar, si tingués ordinador i scanner la foto del torneig de ninotaires i tot això. No fa cap gràcia trobar a faltar gent. Exceptuant en Carrillo. Espero que passeu un bon proper àpat! Així sia, Josep Salvans Arola PD les fotos han desaparegut del web.blogspot.com.es PD2 això deuen ser coses del Facebook P3 Proveu de teclejar a qué estàs pensando? "Die welle" i ja veureu com es posen. hehe.

dissabte, 24 d’agost de 2013

Hola de nou! Avui no és dissabte! Ara no savia que us havia dit abans. És igual! És la continuació de un blog nou. Tinc ara per fer l'efecte de diners amb què convidar-vos a la "ronda" virtual o a la "convidada" doncs tot i que no és ni, el meu sant, ni, el meu aniversari, i tot i que tenia vint-i-cinc cèntims d'euro que ara ja he fet tard per a no pagar al locutori, doncs avui és el sant de la meva cunyada... molt bona persona i amable i distesa (Que em sembla que vol dir ditxaratxero això de distès) És igual. Us porto la frase: "Tant bon punt sigui prou sincer amb i mateix i els meus fracassos" que li vaig respondre al meu tutor a la UOC tant bon punt vaig tenir la seva resposta a un correu "endarrerit: cadascú fa les vacances quan li toquen". Haig de dir, Maria Montserrat, que en cap cas, aquesta frase meva és indubtablement a na mi a qui se li hauria d'atorgar el mèrit donat el cas, per exemple, d'alguna investigació. Estic convençut que es tracta de la mecànica (Que impersonal!) de l'engranatge del sistema UOC i de fè prou cega en els moments en que hauria de prestar atenció i lo relativament contrari (Potser referíticament) i tot això. Soc feliç en poder expressar-me amb la gent que m'envolta i la que em té tírria i tot això... si és que n'hi ha. Malgrat no sapiguem quant de temps pot durar tot, doncs com li deia l'altre dia a no recordo qui, que m'hi va fer pensar, amb 82 i 77 n'hem estat orgullosos i cofois. Amén.

divendres, 23 d’agost de 2013

Ostres! No en faig via de res!

Qui dia passa, any empeny! És ben bona la dita. Penso que caldria aplicar-la sovint per part de tots aquells que la coneguin. Us ho podria explicar jo mateix si no fos perquè m'he procurat adaptar-me als canvis lingüístics de la Llengua Espanyola de cara a diferenciar dialectes, em va semblar que deien a la ràdio, o per establir agendes i quadratures a mode de millor manegament estadístic. És, opino, ben cert. Posem per cas que no varen pas ésser ni els romans ni els grecs els que varen començar amb el maneig estadístic, tot i que és cert que d'aquestes civilitzacions hi ha proutes més dades. Recordo per exemple quan vaig ésser, en una altra ocasió, introduit al món de l'inici o prehistoria de l'escriptura. Recordo el cas d'una bola de fang buïda amb unes pedretes, qui sap si també fetes de fang o tallades que encomenaven un determinat número de compres per exemple al comerciant veí. Comerciant de lo que fossi: de galls i gallines... gallines de Guinea, Oques... ànecs com jo mateix i tota la parafernàlia per altra banda prou útil, pràctica i operativa (que diria, i al cel sia, el meu germà Xavier... una altra hora, fins i tot gimnasta) És des de que l'home escriu que penso s'estudia ell mateix. Per exemple el que en treiem d'una tirada de daus. La Probabilitat és molt útil, però es necessiten una sèrie de hematomas per a... (Visca el Barça!), una sèrie de hematomas prou directes i al cas. Per exemple per fer màgia. O per haver-ne fet o haver-ne de fer. Per exemple, i perdoneu, el cas de la bossa i les boles de diferents colors que conté. Segons quantes n'hi hagi de cada color i depenent de que la prova sigui amb extracció i eliminació, o sigui treta i diguem descomptada i sense posterior reintroducció a la bossa... doncs ara mateix se m'acut, Maria Montserrat, que podria un home poderós i en encimballament de campanya, doncs fer un estudi de quins son els color que li faran matar vedelles o garrins, mascles i famelles de manera que... i és que abans ni hi havia tant de porc declarat ni les vedelles arribaven a fer llet. No ho sé ni m'ho proposo, altre-volta sí que no només ho havia fet bé, sinó que em pensava que ho entenia de manera que podria .. Ostres ! Això hi ha tanta gent que ho sap fer que esdevé com el comentar la patologia de la oída interior i el to de veu quant ens escoltem a nosaltres mateixos a través d'una gravació. Val a dir que fins avui en dia; i, per tant, tant interessantment es pot donar el cas de que ningú podia guardar cap so enlloc. D'això no fa pas tant, No tant com ens volien fer veure els remaleïts professors promotor de nous electrodomèstic i singulars aparells de tota mena que fruïen al solitari lloc de la "peana" i de la convivència d'altre hora. No estic gaire content, avui, Maria Montserrat, i opino que de bon grat plegaria ara mateix de dir les diferents i inútils bajenades que el meu "terrat" s'avé a proposar-me sovint... Sobretot quan recolzo el cap al coixí, i fa temps que no m'escolto els batecs del cor a les orelles. És trista la vida de l'ànec. Aqui a Manresa n'hi deu haver forces... cap a cinquanta en tot un troç de riu i bassa. Però no se'ls pot alimentar ni donar-els-hi menjar fins que marxin. A Vic també hi ha ànecs però bassa no. Recordo la Mariona Bassa del Comarques i el Antoni Bassas del "Tres pics i repicó!" que ara deu estar, a aquesta hora, dormint o fent vacances com en Joan Roura al Middle-East. Us en enrecordeu del Kursk? Doncs si algú no ho troba que m'ho digui. Semblava que els havien de treure d'allà i tot i es donava, qui sap com si potser ara, plena llibertat de informacions que es van anar adormint fins al cap dels diferents "retorciúras" assortides per a probales... És clar! Vaig a menjar galetes amb llet de la nevera i de passada pensaré en algú i em posaré segurament a aprofitar la tarda de divendres am ambicions, precs i tal. De manera que, bon estiu!

Hola de nou!

Ara no savia que us havia dit abans. És igual! És la continuació de un blog nou. Tinc ara per fer l'efecte de diners amb què convidar-vos a la "ronda" virtual o a la "convidada" doncs tot i que no és ni, el meu sant, ni, el meu aniversari, i tot i que tenia vint-i-cinc cèntims d'euro que ara ja he fet tard per a no pagar al locutori, doncs avui és el sant de la meva cunyada... molt bona persona i amable i distesa (Que em sembla que vol dir ditxaratxero això de distès) És igual. Us porto la frase: "Tant bon punt sigui prou sincer amb i mateix i els meus fracassos" que li vaig respondre al meu tutor a la UOC tant bon punt vaig tenir la seva resposta a un correu "endarrerit: cadascú fa les vacances quan li toquen". Haig de dir, Maria Montserrat, que en cap cas, aquesta frase meva és indubtablement a na mi a quise li hauria d'atorgar el mèrit donat el cas per exemple d'alguna investigació. Estic convençut que es tracta de la mecànica (Que impersonal!) de l'engranatge del sistema UOC i de fè prou cega en els moments en que hauria de prestar atenció i lo relativament contrari (Potser referídidament) i tot això. Soc feliç en poder expressar-me amb la gent que m'envolta i la que em té tírria i tot això... si és que n'hi ha. Ara estic al locutori del carrer Vilanova de Manresa prop de la Plaça Gispert i en direcció a la Plana de l'Om tirant cap a la plaça major per el carrer Sant Miquel o tirant uncop passat el carrer vilanova per la mateixa Plana de L'Om en direcció al carrer del born i plaça Sant Domènec. S'acaba el temps! Aniré altra volta a internet a partir de les quatre de la tarda per si algú m'ajuda a fer el meu tercer xat de la vida i tal si tot va bé. Arreveure, gent!

dissabte, 17 d’agost de 2013

Cartes a la Maria Montserrat

Hola, molt bona tarda del dissabte dia 17 d'Agost del 2013. Aquest blog, está dedicat, no per a experts sinó per a una possible incoacció amb el passat electrònic que tot i que es pot ensenyar i educar per a tenir-lo, fins i tot hi apareix, i, es fa necessari l'us comú d'una llengua i el seu àmbit. És a dir, per totes i tots nosaltres. Vull per exemple fer saber que soc un malalt mental, i tot això, de manera que com deia l'Emporio Arturo al telecinco aneu amb compte que això s'acaba sempre malament i, a més, s'enganxa d'una persona a una altra com pot passar en moments trascendents de una vida, com quan anem a dinar o a comprar tabac passa una actitud davant la vida de, i, per exemple, una actitud deia de color vermell, insolidària, irrespectuosa i fins i tot anàrquica mentre passen els anys i creixem per exemple com una heura lluny de la paret i fins i tot i determinadament cap a un arbre que escanyem o extrangulem en créixer. Val a dir que el, per exemple créixer amb dona i fills mitiga aquesta soledat. Com també passa que si no anem amb compte i encara hi ha l'avi o la àvia aquest escanyament esdevé en control o/i explotació acadèmica i de rol social de la canalla i el anar a col·legi i comprar llibres que els... la majoria dels infants, no es llegiran. Supòs que estareu d'acord amb mi, i el temps ens dóna la raó que tot aquesta movilitat de l'ens social com a persona, i de cara al civisme i tot això, resulta repugnant en la majoria de casos. Tot comentant la jerarquia per exemple a casa i a fora de casa. És difícil i probablement força irresponsable. Suposo que no només heu vist coses que passen a la televisió, al club, a classe, a l'Internet.. i en aconteixements al carrer mateix. Estic convençut que aquesta atmosfera de calor comunitària és malintencionada i de reacció enfront la mateixa heura que us deia. Aquesta eura que som els qui creixem àvidament i en condicions de que un malintencionat ens ho faci veure, podríem jo mateix, per exemple, anar-nos-en a veure món a la Índia i no tornar-ne o tornar-ne desenganyats segons i per exemple ens donem compte de que tot allò d'allà es un gran teatre on ningú pot treballar per uns sous a més de ridículs, creixents en necessitat de comunicació. Penso. Així mateix, no només, la informàtica i la seva coordinació ha fet de nosaltres aquests àvids predadors de carnassa, si no que ens veiem abocats al desastre sempre que en altres moments, també però, trascenddents haguem abandonat, i, per exemple, un estil de vida que ens costava diners i no ens permetia fer les coses que s'havien de fer i el que és pitjor: fer-ne unes altres sense expressa dedicació. De totes maneres jo opino, que en el meu cas, de no haver-ne fet alguna de grossa m'hauria tornat autista davant de l'ordinador i haver fet de la vida, no només un acte de contricció, sinó de infumable caparroneria. Us dic, de passada i de manera expressa i advisoria que la tonteria no té sol·lució fora de la policia i altres actes en petit comité que duen a terme els interessats. Així per exemple un bon dia ens porta algú, a la sortida del col·legi un seu cosí que no ha fumat mai... per exemple. El portador de cosins si que havia fumat alguna vegada i fins i tot no m'extranyaria que fos qui ens va primer convidar, -cal tenir present que allà a aquelles edats i en àmbits de Lluita o Destrucció Cap al Sol que ens alimentava abans i ara, ho fes en un acte, interessat, planificat, estudiat i fins i tot d'acord em el ambient educatiu de determinats professors directors i famílies que creien ho feien expressament i d'acord amb un pla quinquenal i algunes assembleas i comunicacions... -Va! Saps què? Posaré "tòrrides".-