dimarts, 27 d’agost de 2013

Avui he somniat que em robaven. De veritat:

Sí. De fet no em robaven a na mi que no tinc res, sinó que robaven a tota la familia. De cop i volta érem amb la mare a la saleta i faltaven, ara finestres i totxos o mahons de la paret. Em sembla que el mau germà Xavier també hi era. Després amb el pare i etzètera, i, de fet no puc deixar de pensar, una vegada varen explicar a la ràdio (Catalunya Ràdio o Radio Barcelona) el cas de una mena de monja hindú que despres de no poder soportar la seva disminució i tot això es va suicidar. Però no us penseu, primer li havien donat moltes medicines, o fins i tot li havien fet transplantaments d'òrgans dels que va passar a fer-se'n donant i va dir als metges que li treguessin allò que li havien posat a dintre. Tot de ganes de morir. Certament... bé, és cert que en diuen de Internet que quan més coses hi posis, més profit en treuràs i em fa por que de cop i volta vingui un daltabaix. No cridem al mal temps... no. Fa anys, des que no vaig a colegi o ala universitat presencial, passava que de sobte... bé això passava per exemple a qualsevol carrer de Manresa, Vic o Tona, que la gent es posava amb mi. Per exemple... Tot això son coses de vestir-se i tal! Passava que porto una samarreta tant hortera que em sembla que m'han demanat on aniré a berenar. Més ben dit, un noi jove i la seva acompanyant, o potser anaven dos nois no sé pas que ha dit que he entès "merienda". Forma part de les estupideses més grosses de joventut com escoltar els Siniestro Total amb en Germán Coppini i cançons estupides amb melodies tant enganxoses i tot això. Si bé és cert que prou comercials, i deshabituadores de bons costums com una llesca de pa amb Nocilla o potser paté. Per exemple. També recordo els Del Tonos que eren de León o Burgos i el Henry Roever, encara que era un altre i posterior tarannà. Molt més perilloses encara eren les diferents propostes de actitud davant la vida mateix o la política o les institucions més populars de llavors, en diferents grups del Rock Radical Vasco com a categoria. Tinc, de debó, moltes ganes de que arribi l'inici del any polític o "jurídic" malgrat que l'impost de circulació devengui el u de Gener hehe. També he somniat que s'havia ensorrat la nau de totxanes al taller. A Gurb. Tinc una foto al cdrom, em sembla o potser al pen, o la he perduda amb l'averia de l'ordinador amb el llamp a tona. Somniava també que entrava a l'antic cotxe que vareig xafar prop de Tagamanent i hi entrava, volant hehe, per el sostre. Com una cagarada de colom hehe. Haig d'anar dijous a Tona i no tinc cèntims per gastar. Avui m'... ahir vaig demanar un llibre i avui me'l porten: El Afgano de f.forsyth i tal. Jo he llegit el fantasma de manhattan que era una tonteria com a quest mateix missatge i carregat d'una novedosa o potser tonteria no i sí sensibilitat abans no descoberta en l'autor. També havia llegit el cuarto protocolo, i recordo d'haver-comentat en algun lloc predilecte que m'havia trobat un exemplar de El quinto jinete, de per aquells temps que una vegada el meu germà Xavier, en pau descansi em sembla recordar que m'havia comentat que no podia llegir fins al final. Crec que no vem acordar cap acord i tot això i em va dir Llegeix-el. Era l'estiu. Fa molts anys. la portada era de colors i hi havien els famosos Jockeys de l'Apocalipsi. Ara no sé com es diu jinete encatalà... algun cotxet Jané, genet, Muntador ah haha aquesta si que molaria tot i la refutada tonteria que em duc, us ho dic de veritat, amb la bíblia i l'antic testament, jo que soc "universa, catòlic. Ja falta poc per omplir la pàgina i tot això. Molts petons i abraçades a tots vosaltres, amén. Josep Salvans Arola. 1-02-2014: Encara bò! Leegint això, penso ara engrescar-me a llegir un llibre, també de auest mateix any passa t així com el mateix Quinto jinete. Però no serà pas avui!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada