dissabte, 24 d’agost de 2013

Hola de nou! Avui no és dissabte! Ara no savia que us havia dit abans. És igual! És la continuació de un blog nou. Tinc ara per fer l'efecte de diners amb què convidar-vos a la "ronda" virtual o a la "convidada" doncs tot i que no és ni, el meu sant, ni, el meu aniversari, i tot i que tenia vint-i-cinc cèntims d'euro que ara ja he fet tard per a no pagar al locutori, doncs avui és el sant de la meva cunyada... molt bona persona i amable i distesa (Que em sembla que vol dir ditxaratxero això de distès) És igual. Us porto la frase: "Tant bon punt sigui prou sincer amb i mateix i els meus fracassos" que li vaig respondre al meu tutor a la UOC tant bon punt vaig tenir la seva resposta a un correu "endarrerit: cadascú fa les vacances quan li toquen". Haig de dir, Maria Montserrat, que en cap cas, aquesta frase meva és indubtablement a na mi a qui se li hauria d'atorgar el mèrit donat el cas, per exemple, d'alguna investigació. Estic convençut que es tracta de la mecànica (Que impersonal!) de l'engranatge del sistema UOC i de fè prou cega en els moments en que hauria de prestar atenció i lo relativament contrari (Potser referíticament) i tot això. Soc feliç en poder expressar-me amb la gent que m'envolta i la que em té tírria i tot això... si és que n'hi ha. Malgrat no sapiguem quant de temps pot durar tot, doncs com li deia l'altre dia a no recordo qui, que m'hi va fer pensar, amb 82 i 77 n'hem estat orgullosos i cofois. Amén.

3 comentaris:

  1. Un altre dia o hora us explico més coses. A reveure!

    ResponElimina
  2. se m'acut que ens has de seguir explicant-nos coses Josep, diria que et va bé. ah! i m'has d'explicar si has escrit poemes.

    ResponElimina
  3. Hola Francesc! Gràcies per dir-hi la teva. Una vegada vaig provar de fer poesia i em va sortir massa Realista i suposo que hortera... amb el temps. A tot li passa el temps de fet. No sé si era al 98 i totaixò o quan estava encara més encès amb la uoc el internet i ficar-se al cap de la gent com aquell anunci de schweppes i tot això. Continuu preferint el sallinger i el seu vigilant en tre centeno i tot això. Ara estic llegint, de mica en mica i m'en vaig a peu de el Forsyth i el Joan Manuel Serrat. Avui he anat a correus i atesa un pregunta hortera, m'han fet passat a la rebotiga i els m'han dit vés aqui al darrera i digues que vols parlar amb el Manel. Hi així ho he fet: "M'han dit que havia de dir que volia parlar amb en Manel" huahua. Petonets.

    ResponElimina