divendres, 23 d’agost de 2013

Ostres! No en faig via de res!

Qui dia passa, any empeny! És ben bona la dita. Penso que caldria aplicar-la sovint per part de tots aquells que la coneguin. Us ho podria explicar jo mateix si no fos perquè m'he procurat adaptar-me als canvis lingüístics de la Llengua Espanyola de cara a diferenciar dialectes, em va semblar que deien a la ràdio, o per establir agendes i quadratures a mode de millor manegament estadístic. És, opino, ben cert. Posem per cas que no varen pas ésser ni els romans ni els grecs els que varen començar amb el maneig estadístic, tot i que és cert que d'aquestes civilitzacions hi ha proutes més dades. Recordo per exemple quan vaig ésser, en una altra ocasió, introduit al món de l'inici o prehistoria de l'escriptura. Recordo el cas d'una bola de fang buïda amb unes pedretes, qui sap si també fetes de fang o tallades que encomenaven un determinat número de compres per exemple al comerciant veí. Comerciant de lo que fossi: de galls i gallines... gallines de Guinea, Oques... ànecs com jo mateix i tota la parafernàlia per altra banda prou útil, pràctica i operativa (que diria, i al cel sia, el meu germà Xavier... una altra hora, fins i tot gimnasta) És des de que l'home escriu que penso s'estudia ell mateix. Per exemple el que en treiem d'una tirada de daus. La Probabilitat és molt útil, però es necessiten una sèrie de hematomas per a... (Visca el Barça!), una sèrie de hematomas prou directes i al cas. Per exemple per fer màgia. O per haver-ne fet o haver-ne de fer. Per exemple, i perdoneu, el cas de la bossa i les boles de diferents colors que conté. Segons quantes n'hi hagi de cada color i depenent de que la prova sigui amb extracció i eliminació, o sigui treta i diguem descomptada i sense posterior reintroducció a la bossa... doncs ara mateix se m'acut, Maria Montserrat, que podria un home poderós i en encimballament de campanya, doncs fer un estudi de quins son els color que li faran matar vedelles o garrins, mascles i famelles de manera que... i és que abans ni hi havia tant de porc declarat ni les vedelles arribaven a fer llet. No ho sé ni m'ho proposo, altre-volta sí que no només ho havia fet bé, sinó que em pensava que ho entenia de manera que podria .. Ostres ! Això hi ha tanta gent que ho sap fer que esdevé com el comentar la patologia de la oída interior i el to de veu quant ens escoltem a nosaltres mateixos a través d'una gravació. Val a dir que fins avui en dia; i, per tant, tant interessantment es pot donar el cas de que ningú podia guardar cap so enlloc. D'això no fa pas tant, No tant com ens volien fer veure els remaleïts professors promotor de nous electrodomèstic i singulars aparells de tota mena que fruïen al solitari lloc de la "peana" i de la convivència d'altre hora. No estic gaire content, avui, Maria Montserrat, i opino que de bon grat plegaria ara mateix de dir les diferents i inútils bajenades que el meu "terrat" s'avé a proposar-me sovint... Sobretot quan recolzo el cap al coixí, i fa temps que no m'escolto els batecs del cor a les orelles. És trista la vida de l'ànec. Aqui a Manresa n'hi deu haver forces... cap a cinquanta en tot un troç de riu i bassa. Però no se'ls pot alimentar ni donar-els-hi menjar fins que marxin. A Vic també hi ha ànecs però bassa no. Recordo la Mariona Bassa del Comarques i el Antoni Bassas del "Tres pics i repicó!" que ara deu estar, a aquesta hora, dormint o fent vacances com en Joan Roura al Middle-East. Us en enrecordeu del Kursk? Doncs si algú no ho troba que m'ho digui. Semblava que els havien de treure d'allà i tot i es donava, qui sap com si potser ara, plena llibertat de informacions que es van anar adormint fins al cap dels diferents "retorciúras" assortides per a probales... És clar! Vaig a menjar galetes amb llet de la nevera i de passada pensaré en algú i em posaré segurament a aprofitar la tarda de divendres am ambicions, precs i tal. De manera que, bon estiu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada