dimarts, 27 d’agost de 2013

Passa que... amb una certa deixadesa...

Doncs sí. És cert! Amb la deixadesa de l'estiu passa que no recordo quan em llevo. Ni pensaments del que acabo de somniar... ni el dia que estem no ja del mes sinó de la setmana. A més, s'estevé un agònic procés cíclic que va cada com a més... de la mateixa manera que a la UPC d'aquí a Manresa el professor de informàtica gesticulava tant bé, com malalment s'expresava en comentar individualment la paraula (que per cert mai he consultat al diccionari) implementar: Adquisició de noves fites teòriques que es pdrodueixen amb un cert cicle de diferents i cada vegada més nous que fa que amb el repàs als anteriors (coneixements) ens han de dur a la quinzena, on trevallarem amb els dels diferents primers dies de cada cicle. Potser era això i tot Hehe. Ara, segurament resulta més senzill adoptar una posició distant a la nova universitat on m'estreno amb una sèrie de conceptes coneguts de fa uns... Qui ho diria llavors! de fara vint anys d'aquí a cinc hehe hehe ho heu entès, la implementació! Proposo. No sé digueu-hi alguna cosa com ara "Buuuuh! no s'ha entès i tot això. No soc pas tonto, Oi? de fet és ara de moment, potser fins d'aquí a quinze anys més tindré alguna mena de titulació progressiva per treballar a la ràdio i tot això. Diuen que per a començar en el món de la radiodifusió i el periodisme, fins i tot em sembla recordar, que no diquéssin que fins i tot és millor no ésser-ne llicenciat, ni doctorat i tenir cap màster (excepte els específics). Estic molt atribolat amb tot eixò del nou curs,. nova universitat i nous estudis de primer. Penso, però encara que en conèixer-me sé que no es produiria, que haguera fet bé en matricular-me de dues assignatures o potser fins i tot tres. Ja sabeu que el passat semeste de dosmil onze vaig aprovar-ne dues al febrer i va venir el trasllat a Manresa i després l'altre primer semestre del curs no vaig voler estudiar per Nadal i les vig susprendre totes. També he comentat, és cert, que dec ésser prou intel·ligent com perquè no m'omplin el cap de coses i fórmules a la meva edat, encara que otrorament pugui esdevenir que el cervell passi una atròfia i quan m'hi dediqui "en serio" no hi correm tots perecisament per aquesta deixades i el poc ànim de avançar malgrat el "Grunge" (moviment musical dels noranta entre els que detacarie i tal a Kurt Kobain. Quin canvi no? Ara el bateria d'aquell grup fa de cantant a Foo fighters. Però hi ha més gent que sap això que no pas que el Chaval de la PEca és en Marc Parrot. Salutacions cordials. Una altre dia continuu... un altre dia que no estigui emparanoiat i tot això. Gràcies i adéu. Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada