dissabte, 14 de setembre de 2013

Tot comença de nou... tot comença avui.

"Hoy empieza todo" resa el nom del nou programa de ràdio, que per cert em sembla que té ja uns quants anys que no em perdré ara cercant, pels matins, d'hora, a rne3. Ahir pensava que tot això d'anar al cinema és molt perillós, tant perillós com embrancar-te a llegir qualsevol cosa que t'arribi a les mans, malgrat no ès el mateix el que t'arriba a les mans com "lo que abarcan tus brazos". Queda dit. És ben cert que la universitat cansa molt, i, per tant, atabala. Malgrat tot i sense desmerèixer ningú no només és molt útil per a detetminades persones disposades a passar un any molt dur per assolir la possibilitat de obtenir feina. Penso doncs que la reforma del pla de Bolonya pretén construir una nova entitat social de un grup de moment de percentatge incert, que es podria dedicar a estudiar, recabar fonts, origens i coneixements, per als més ben posicionats en les universitats, seguint un model plenament americà i optant a els problemes de Déu Pare sense haver de esforçar-sa tant com d'altres fan i han vingut fent encara que no tant com ens podríem pensar els afectats a tall introductori, i més aviat seguint el tarannà del déu fill. Així doncs, penso que en la majoria de la classe burgesa, la més ponent i la que es permet disgregar-se en diferents parents optant a diferents, després de no tanta lluita com sembla i, també, desenvolupats en ambients urbans coneixedors per exemple de més oportunitats i que gaudeixen de més assessorament abans de caure en qualsevol mena de alienació mental voltant per qualsevol lloc fora de la vigilancia de la policia, doncs esdevenen prou madurs a una hora escaients, i no només això, passen d'un aniversari a un altre amb la no mateixa falera que empeny els germans o els fill únic. Filla també, esclar. Dit tot això, considero de menció atribuir els mèrits que mereix al estudiant pagès, de suburvis i d'antigues seus polítiques i identitàries, renyides amb els que tracen el model actual, des de ja fa anys ara i en aquest país i en la pròpia CEE malgrat tot. No només es tracta de lluites o defenses del model (rural versus urbà, urbà versus rural... haver nascut a Barcelona o no haver-hi nascut, com el mateix Villarroel, o fins i tot com s'ha dit més d'una vegada "un jueu nascut a Israel") El meu germà gran que havia estudiat amb molt d'èxit a la UPC, Campus Nord, ETSEIB i que es va treure... millor dit, va esdevenir enginyer industrial en cinc anys i que no despertava necessitats de fraterniment entre els nostres altres germans i germanes, i que havia precisament assolit una llibertat que, malgrat tot -per exemple el fet que arribés a casa i digués a la meva mare que ja era enginyer, ella el tirés a la piscina... que per cert, llavors ja en teníem,- malgrat tot deia, i per exemple la mare, com havia dit alguna vegada, en un acte continu de encisament o encimballament a la cultura del nostre poble de residència, malgrat que no d'acolliment i la barreja de personatges del barri majoritàriament de segones residències de la gran ciutat, passés que llavors la passió no deixes veure la realitat i que per altra banda no fos fins molts anys més tard -uns vint-i-cinc- passés que el pare desmitifiqués i esmicolés el grau superior enfront del peritatge, com a ensenyament, lluint així una capacitat organitzativa i tal de la familia per tal que, desenganyem-nos, El hereu hagués estirat més el braç que la màniga, fins i tot on la màniga ja no arribava i la seva voracitat el portés a terribles desastres, equiparables als continus dels que durant el cap de setmana que passava a Tona i rodalies jo mateix tot emborratxant-me com un cossacu cada divendres, dissabte i diumenge. Quan el pare em va pagar un curs a Barcelona jo ja havia fumat un porro amb gent que o hi era o en tornava de com sempre em trobo des que he esdevingut usuari del sistema sanitari i pots comprovar que la majoria de companys usuaris també, tenien problemes a la mili. La nova fornada d'usuaris se n'en fot també per això. La nova fornada se n'en fot de tot i començant per riures dels damés immersos en projectes internacionals de gran abast com és el projecte Atlantic-o-Nord-Socialdemòcrata de empastifar les ments de més de un quart de la seva població total per tal de assolir nous estaments de domini i direcció del món. No ès que jo pensi que aquests projectes consensuats esdevinguin ni tan sols perillosos, em preocupa més un detall que vaig comentar un altre dia sobres el fet que de cop-i-volta aparegués un company de classe de nova i recent incorporació, que per exemple no havia començat a primer curs i que no sabem ni com ni perquè assistia llavors a la nostra escola privada o concertada, i només un alienat mental com el nostre director llavors -a no ser que fos amic del propietari del col·legi, és clar-, lluint per exemple un cosí, que passejava per la sortida de davant al col·legi i que vèiem tots els mitg pensionistes i els interns no veien, doncs el païo que esdevenis el nou sabor de la temporada que diuen al circ polític nord-americà, lluia aquell seu cosí que no venia al nostre col·legi i que no sabem com es manegaven llavors la gent i el col·legis i escoles els horaris perquè pogués estar allà aquell individu com a un reietó que per exemple no havia fumat mai quan el cosí que feia poc anava al col·legi que us deia, el concertat, aquell altre individu, doncs hagués estat dels primers en convidar a fumar a tots els menors i tal. Per exemple de la seva classe. Totes aquestes situacions i circumstàncies, formaven part d'un gran plà, anava a dir Quinquenal, per tal que els anava a dir, estudiants fixos, com fixo és el treballador amb contracte indefinit trobéssim un contacte amb l'ensenyament viu, els de les escoles públiques, no sé ben bé per a què. Així mateix, conclueixo que la meva alienació mental com la del mateix director del col·legi o potser fins i tot la de... bé tanta altra gent acabi per fer-nos fent-nos mal. I així ho experesso. Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada