dissabte, 22 de març de 2014

Estic espès, corprès, eixordit i distret...

Ès del tot cert. Com si tingués mal de cap i mal de queixal. per altra banda no us estic pas enganyant: Tinc maldecap i maldequeixal. No em volien donar medicines antibiòtiques i calmants a la farmàcia, perqueè es veu que desde Mosaic, S'han queixat i han dit a la que anem sempre que no ens en despatxi... a na mi. Fins i tot penso que tot plegat ès molt geràrquic. Fins al punt per exemple de fer quedar obsolets, diferents programacions i app's per al mòbil. Així, passa que ten vas un dia i trobes una tanca en aquell vell camí del Pryca. Un altre exemple son les productives noves estratègies en un dels mercats més interessants per a l'estudi del Marqueting: Els supermercats. Pregunto si passa en les hores de intervenció quirúrgica que, preferent ésmés ràpid que urgent. No ho sé. Ara per exemple participo sempre en decisions gramaticals que tot i desinteressades malmeten els projectes de Pompeu fins i tot els compartits amb mossèn Alcover de Mallorca. Ho dic seriosament. En català, o se n'agafa costum o es cau en el desmanec i el desordre. Fins al punt de que perquè m'entengueu,jo mateix he anat a petar a la inconcissitat romanent i desprofitosa. Fin i tot desinteressada i improductiva més enllà d'una mena de cascabell als tormels o a la llargària del vestit dels jueus sefardites. Tant de bo. Sempre hi ha coses per explicar, ès cert! fins i tot tonteries i horterades i assoliments de comunió en la absència de comunicació directa. Els exercicis proposats son prou feixucs. Cada dia faig petites connexions que poden aportar esclariment a lo proposat anteriorment, i que nocontrolo... de veritat!

Estic tot confós.

Benvolguts. Us estimo molt, i per tant us comunico que tot això no es tracta de cap joc... ni tant sols informal. Tant de bò, els meus coneixements i pors i gaudis que us he anat exposant desde ara fa molts anys no esdevinguin pors ni incerteses i la comunicació amb el món mundial sigui des de ahir en endavant prou enriquidora als vostres ulls. Fins aviat molt mbons desitjos a tothom. Passa sovint que el silenci ens espanta!

dissabte, 8 de març de 2014

Amb veu de dona, Ajuntament de Manresa.

MICRORELAT:: Quan més enllà mirava, més lluny m'anava quedant el que, encara ara, tinc a prop. Com un pòsit de rosella a les veles que no em deixava marxar ni tornar, amb un dolor tant profund com forta és la pedra que no mou l'oratge del cabdalós riu, alhora que tant suau, i dolç disfèrtil, era el perfum de la ruda (a voltes enyorat)... encara ara.