dimarts, 15 d’abril de 2014

Replegament dels blogs que fins ara gestionava. Un calvari.

Hola molt bon dia a tothom: He optat per: de la mateixa manera que vaig disgregar una vegada ja fa temps, en un periode de incògnita vaig doblar el meu primer blog i el vaig copiar en un altre, doncs ha passat que ja els he reaplegat en aquest mateix "De nou... Can Josep" i no us extranyi doncs, fins el dia de la inauguració, per al que tindré en compte dades de la possible onomàstica lluny de la tonteria que m'envolta, fins al punt de voler celebrar grans dissorts com per exemple, tot i que a la meva edat son menys les coses que m'espanten que no pas les que m'engresquen a manera de col·laborar-hi profundament i amb més empenta de la que,i suposo, poden conferir els enganys amagats i la, pròpia o impròpia, passió en general, tot defugint, i per a lo que em mediquen, fugir de la psicosi, dels brots psicòtics i he mirat... i perdoneu... he mirat deia alguna vegada de encara llavors, l'últim cop devia èsser abans de la mort del pare, somniava fer-me, tan tard, campió Olímpic. De fet tot estava tant pensat com el mateix i propi cas de la Independència de Catalunya i fugint, com sempre hem fet a casa defugint deia de honors polítics i pseudo socials. Recordo el dia onze de setembre de l'any deles torres gemelas. Estàvem molt engrescats a casa. El meu germà havia parlat, fins i tot de la feina que es dedicava a fer a la seva empresa de la Diagonal de Barcelona, però us imagineu pas res. Em sembla que ens vem connectar a la tele abans de que caiguéssin i suposo que si jo hagués estat a la ciutat aquell dia, m'hauria despertat o marejat i caigut donat que tinc vertígen normalment a Barcelona quan miro la torre Catalunya a la estació de Sants. Molt bon curs polític a tothom. Com cantava en Giorgi Dan l'estiu passat o potser en fa dos o tres, Las Va-ca-ciones, las Va ca ciones, las vacacionesdelCorteInglés. Jo he firmat per a l'avançament de les de ve niment del proper diaonze del nou amb folre i manilles. Mil salutacions a tothom... és clar. Josep Salvans Arola

divendres, 11 d’abril de 2014

Tot plegat: Un diumenge de Rams Josep Salvans Arola No només avui comença el cap de setmana previ a la Setmana magnífica i il·lustríssima, sinó que el diumenge de Rams, dia tretze d’abril és quan farà anys la mort del meu germà Xavier i a més ell va morir un dijous sant. Dimecres, ja parlant de les onomàstiques, dia 15 d’Abril, farà un any de la mort de la meva mare. Vivo doncs sin vivir en mí i ès tant alt el que espero que muero porque no muero. Sí-sí. Es tic mirant de recordar (tot el que tinc i m’envolta és passat i per exemple somnio que recordo coses que no han passat mai i fins i tot en defujo en tal de trobar en el subconcient com un “tonto” i les garoines. ¿Heu provat mai de cercar el medicament que em donen des de aproximadament el dos mil quatre? proveu-ho! Risperdal CONSTA i surt en Dalí i el seu tonteria i tal. Ja ho deien ja que de’n Dalí des que va perdre la vista o el món de vista queia i recordava la infidelitat i el despreci de son pare. Anem a suposar, per exemple que no tenia els cabells blaus… vull dir els ulls… els ulls blaus i massa trànsit de lo typichal Spanish i beh! que el bombin el Dalí. De fet, ara no sé què us anava a dir d’aquesta ansitat meva per assolir, aquests dies, una sincronia no fugedissa amb mi, la meva persona i el que s’ha perdut em el temps.. sincronia, certament. A l Prelaboral tinc un monitor que es diu Francisca i que es fica amb el volum dels meus braços. Com si ara no tinguéssim res millor que anar afer el txulo-piscines en una macarrònica jornada i estada pel carrer i prendre el sol com els grans capitans. Com en Mallory que va morir el dia 8 de juny… de la mateixa manera que es van morir el meu germa i dos mesos justos abans el pare, a dia 13 i la mare a catorze i la meva germana el quinze.. i tal i tal… doncs va passar el 1924 que el famós Mallory es va donar un disgust mortal d’agafat’hi Josep María. Va morir en una paret de pedres partides després o abans de caure barranc avall tot provant d’assolir la fita: Escalar l’Everest. S’ignora per exemple, que Mallory tenia un tormell trencat i que segurament el sherpa que l’acompanyava el va tirar en vall i li va dir que el aniria a buscar el més aviat possible i va tallar la corda, encara els escaladors anaven em cordes d’espart i prou bones si ha durat des de fa més de quatre mil·lenis (des dels egipcis i la piràmide).. doncs qui ho sap? Potser si que es feia arrossegar per el sherpa que després d’arribar a dalt el retorn sense abrics de pells i tal, doncs… ostres no fotem, que el sherpa es va tirar barranc avall del gorg en algun cerimonial mític que no modèlic… obviament no als ulls del britànic que va morir i quedar agafat a les de l’altres de la… ai!que no en sé: vull dir la carena que el sherpa, tot servil consierava pedres més avall i relliscada cap als tres mil metres o potser cinc mil: Per exemple lo mateix que passa si un es mira el montseny a tres mil metres des de Tona a sis-cents. Han de pujar el mateix troç que els del Matagalls a Sant Marçal… i tal. Tot de fites, sens dubte.

dissabte, 5 d’abril de 2014

De debò que eren tant dolents els Guns'N'Roses?

No ho sé. Ara mateix estic tant atabalat que necessito abstreure'm absolutament de tot a manera de revisar moments passats en... podríem dir-ne la vida recent. Necessito, precisament avui: l'aniversari de la mort de Kurt Cobain, descobrir que no so el pitjor en totes i cadascuna de les activitats que realitzo fora i innecessàriament a nivell personal. Deia un policia en una movie... o potser era un advocat, que ningú era capaç, segons les analítiques (Veieu el video "¿Quien mató a Kurt Cobain?" em sembla que de la bbc), doncs deia Kurt... no, home no! ho deia l'advocat, que ningú era capac de disparar-se un tret d'escopeta amb el peu, sobre si mateix i tal i amb un gram, segons analítiques del sumari un gram anava a dir de cavall (heroína) a dintre. No em correspon, gneralment, de fer el treball de camp i ficar-me'l a na mi. No només gaire sinó que, bé potser faig com el Hermann Hesse i de gran vull només veure les coses que passen en el meu cos de manera experimental i individual com a droga de solitarios que es veu que és el jaco. I tal i tal. Permeteu-me, ara estic prou nerviós perquè he decidit arreplegar tots els meus blocs a blogspot en un de sol. Ja em comunicaré llavors amb vosaltres!