dissabte, 5 d’abril de 2014

De debò que eren tant dolents els Guns'N'Roses?

No ho sé. Ara mateix estic tant atabalat que necessito abstreure'm absolutament de tot a manera de revisar moments passats en... podríem dir-ne la vida recent. Necessito, precisament avui: l'aniversari de la mort de Kurt Cobain, descobrir que no so el pitjor en totes i cadascuna de les activitats que realitzo fora i innecessàriament a nivell personal. Deia un policia en una movie... o potser era un advocat, que ningú era capaç, segons les analítiques (Veieu el video "¿Quien mató a Kurt Cobain?" em sembla que de la bbc), doncs deia Kurt... no, home no! ho deia l'advocat, que ningú era capac de disparar-se un tret d'escopeta amb el peu, sobre si mateix i tal i amb un gram, segons analítiques del sumari un gram anava a dir de cavall (heroína) a dintre. No em correspon, gneralment, de fer el treball de camp i ficar-me'l a na mi. No només gaire sinó que, bé potser faig com el Hermann Hesse i de gran vull només veure les coses que passen en el meu cos de manera experimental i individual com a droga de solitarios que es veu que és el jaco. I tal i tal. Permeteu-me, ara estic prou nerviós perquè he decidit arreplegar tots els meus blocs a blogspot en un de sol. Ja em comunicaré llavors amb vosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada