dimarts, 15 d’abril de 2014

Replegament dels blogs que fins ara gestionava. Un calvari.

Hola molt bon dia a tothom: He optat per: de la mateixa manera que vaig disgregar una vegada ja fa temps, en un periode de incògnita vaig doblar el meu primer blog i el vaig copiar en un altre, doncs ha passat que ja els he reaplegat en aquest mateix "De nou... Can Josep" i no us extranyi doncs, fins el dia de la inauguració, per al que tindré en compte dades de la possible onomàstica lluny de la tonteria que m'envolta, fins al punt de voler celebrar grans dissorts com per exemple, tot i que a la meva edat son menys les coses que m'espanten que no pas les que m'engresquen a manera de col·laborar-hi profundament i amb més empenta de la que,i suposo, poden conferir els enganys amagats i la, pròpia o impròpia, passió en general, tot defugint, i per a lo que em mediquen, fugir de la psicosi, dels brots psicòtics i he mirat... i perdoneu... he mirat deia alguna vegada de encara llavors, l'últim cop devia èsser abans de la mort del pare, somniava fer-me, tan tard, campió Olímpic. De fet tot estava tant pensat com el mateix i propi cas de la Independència de Catalunya i fugint, com sempre hem fet a casa defugint deia de honors polítics i pseudo socials. Recordo el dia onze de setembre de l'any deles torres gemelas. Estàvem molt engrescats a casa. El meu germà havia parlat, fins i tot de la feina que es dedicava a fer a la seva empresa de la Diagonal de Barcelona, però us imagineu pas res. Em sembla que ens vem connectar a la tele abans de que caiguéssin i suposo que si jo hagués estat a la ciutat aquell dia, m'hauria despertat o marejat i caigut donat que tinc vertígen normalment a Barcelona quan miro la torre Catalunya a la estació de Sants. Molt bon curs polític a tothom. Com cantava en Giorgi Dan l'estiu passat o potser en fa dos o tres, Las Va-ca-ciones, las Va ca ciones, las vacacionesdelCorteInglés. Jo he firmat per a l'avançament de les de ve niment del proper diaonze del nou amb folre i manilles. Mil salutacions a tothom... és clar. Josep Salvans Arola

2 comentaris:

  1. Em dono per saludat Josep, no falta tant per la diada.

    salut, cuidat i fes bondat.

    ResponElimina
  2. No es pensi Francesc! Tinc una percepció de la realitat força distorsionada: Per exemple perquè m'he criat en un espai diferent d'una ciutat i de una sèrie de barris. Malgrat degui molts diners, encara ara, o potser de venciment caducat i no abonat... segurament el cas més clar que recordo ès el de amor per al meu pare que déu el tingui, després de les misses a la santa gloria, i que només aparegui... precisament no un dissabte. Esclar.

    Per altra part, el sorgiment d'ens públics o privats suposen unes determinades circumstàncies que ens obliguen segons diferents estudis sociològics i no de Mitjans... -ara mateix tinc molt mal de cap...- No recordo apareguin per períodes de més de una setmana, els sants del cel per a dir-me res que no puc aconseguir recordar quan em sdesperto i el primer que faria seria encendre'm un puret. I de fet ho faig si no fossi perquè el meu nom No ès vertader. Jo em dic José. Vaig sol·licitar, el dia que... segurament això no ho he provat de somniar -i perdoneu- m'hi van acompanyar al jutjat o el registre i va resultar que es va esdevenir el cas més fort: La traducció que no té volta enrera i per al cas que ho vulguis desfer, per exemple per fer-te un DNI o UN Passaport necessites el permís de un jutge i dura tres mesos.. després d'aquest termini caduca. Però entre una cosa i una altra ès previsible un esquinçament cerebral malgrat no m'ho sembli.

    Com per exemple diu la pròpia G ENc. Catalana esquizofrènia vol dir ment esquinçada. QUe alguna cosa ha passat i déu ha permès que a diferents edats no només es perdonin sinó que ja no es recordin amb certesa de qui no ho va somniar i en estats diferents d'ànim com el d'un camaleó estiguin, més i per a més raons incertes ni un mateix sigui capaç de saber-ho. Em comunió o sense.

    Tant lluny quedava la vida eterna?

    ResponElimina