divendres, 11 d’abril de 2014

Tot plegat: Un diumenge de Rams Josep Salvans Arola No només avui comença el cap de setmana previ a la Setmana magnífica i il·lustríssima, sinó que el diumenge de Rams, dia tretze d’abril és quan farà anys la mort del meu germà Xavier i a més ell va morir un dijous sant. Dimecres, ja parlant de les onomàstiques, dia 15 d’Abril, farà un any de la mort de la meva mare. Vivo doncs sin vivir en mí i ès tant alt el que espero que muero porque no muero. Sí-sí. Es tic mirant de recordar (tot el que tinc i m’envolta és passat i per exemple somnio que recordo coses que no han passat mai i fins i tot en defujo en tal de trobar en el subconcient com un “tonto” i les garoines. ¿Heu provat mai de cercar el medicament que em donen des de aproximadament el dos mil quatre? proveu-ho! Risperdal CONSTA i surt en Dalí i el seu tonteria i tal. Ja ho deien ja que de’n Dalí des que va perdre la vista o el món de vista queia i recordava la infidelitat i el despreci de son pare. Anem a suposar, per exemple que no tenia els cabells blaus… vull dir els ulls… els ulls blaus i massa trànsit de lo typichal Spanish i beh! que el bombin el Dalí. De fet, ara no sé què us anava a dir d’aquesta ansitat meva per assolir, aquests dies, una sincronia no fugedissa amb mi, la meva persona i el que s’ha perdut em el temps.. sincronia, certament. A l Prelaboral tinc un monitor que es diu Francisca i que es fica amb el volum dels meus braços. Com si ara no tinguéssim res millor que anar afer el txulo-piscines en una macarrònica jornada i estada pel carrer i prendre el sol com els grans capitans. Com en Mallory que va morir el dia 8 de juny… de la mateixa manera que es van morir el meu germa i dos mesos justos abans el pare, a dia 13 i la mare a catorze i la meva germana el quinze.. i tal i tal… doncs va passar el 1924 que el famós Mallory es va donar un disgust mortal d’agafat’hi Josep María. Va morir en una paret de pedres partides després o abans de caure barranc avall tot provant d’assolir la fita: Escalar l’Everest. S’ignora per exemple, que Mallory tenia un tormell trencat i que segurament el sherpa que l’acompanyava el va tirar en vall i li va dir que el aniria a buscar el més aviat possible i va tallar la corda, encara els escaladors anaven em cordes d’espart i prou bones si ha durat des de fa més de quatre mil·lenis (des dels egipcis i la piràmide).. doncs qui ho sap? Potser si que es feia arrossegar per el sherpa que després d’arribar a dalt el retorn sense abrics de pells i tal, doncs… ostres no fotem, que el sherpa es va tirar barranc avall del gorg en algun cerimonial mític que no modèlic… obviament no als ulls del britànic que va morir i quedar agafat a les de l’altres de la… ai!que no en sé: vull dir la carena que el sherpa, tot servil consierava pedres més avall i relliscada cap als tres mil metres o potser cinc mil: Per exemple lo mateix que passa si un es mira el montseny a tres mil metres des de Tona a sis-cents. Han de pujar el mateix troç que els del Matagalls a Sant Marçal… i tal. Tot de fites, sens dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada