dilluns, 25 d’agost de 2014

Currículum UOC

Vaig a preparar el Currículum a la UOC. Si voleu podeu llegir en aquest mateix espai el que ofertava fins ara. Som-hi! Molt bon dia a tothom! Tant de bò redactar aquesta aportació de dades al coneixement de tots els visitants, tant els que reiteren com els que no i que per tant engreixen el nombre de primeres visites fos, -jo ja ho entenc-, tant difícil com segurament deu resultar el llegir-lo per part vostra engreixeu o no el comptador i a més us connecteu sovint, ès un suposar, allegir algun canvi en el comentari. Primerament, doncs, us proposaria que us conciencieu que aquest espai de "Més..." i que havia estat altra hora un important estri de comunicació amb sort i/o dissort per a determinats membres i associacions o tacades a tres bandes amb la consegüent participació de tercers, ja fossi intencionada o no, o s'esdevingués al cap de algunes maneres de convivència, per exemple primer en companys dels mateixos estudis i després per part de una de les dèries de molts dels usuaris, que preferien enrefiar-se dels qui ja havien tractat virtualment o no, i, tot i que molt segurament sigui una causa de precisament deixadès de l'espai el que propicïi per exemple que no hi hagi trobades presencials anava a dir universals. Així doncs, i, tot i que també ho he explicat alguna vegada, el windows i la UOC em varen ajudar a donar un pas endavant, que va dir una vegada a la TV3 el antic president de la Generalitat de Catalunya senyor Jordi pujol, ha passat que entre malalment que estava dels abusos de joventut dels que em vaig mantenir gairebé abstinent durant deu anys de la mateixa manera que em van empènyer, o potser m'ho va semblar... i ara podríem escoltar la cançò "just my imagination" de la Dolores Canberry, doncs ja ho deia el meu professor de informàtica de la universitat de Vic, doncs deia ell, em sembla que es deia Casas, que no li agradava el Windows perquè feia coses sol(el programa) tot i que no ho sabem del cert, perquè ès provable que jo mateix, i ell, i potser molta altra gent de llavors i que es mereixen un respecte, per poc que pogueu es varen passar hores i hores davant de pantalles en colors que gastaven molta corrent per tal de veure "Hasta dónde quieres llegar hoy?" Així doncs... ara anava a mirar de fer llàstima però deu ser ben cert que si compartim nosaltres aquesta experiència ens en fotem i força de ls mòbils de pantalla tàctil. I amb tot el dret, en un cas que tot i mantenir-nos el el all (en el ajo, a peu del canó) no ens escandalitzem si no és per exemple en un estri més antic que els propis ordenadors, com ès una tele, i que suposo no afecta tant com als usuaris d'aquests telèfons a contrastar amb les computadores. Jo visc, ara i de moment, és clar, a Manresa. Manresa ès molt maco i a més una ciutat molt cara, tinc entès que el que es paga de llicencia a l'ajuntament dels vostres vehicles a motor, està en el nivell de la tercera més cara de tot espanya. Però no tinc ni patinet. Passa, també que estic convençut que qualsevol que tingui carnet i a més hagi treballat de gruista en un taller de reparacions de Gran Canaria, sabrà que allà baix, com que hi ha molts desnivells pronunciats, com podria ser, a molt menor escala per això de cara a comparaticves en quantitat de quilimetratge a recórrer-hi en amb dos llocs (el desnivell) no fa que a manresa petin molts cotxes de l'embragatge com si passa a les canàries. Si hi ha per exemple moltíssimes taques d'oli als aparcaments a les voreres de Manresa que també deuen fer de les seves. Però, i perdoneu, ni sé si per exemple a la Plana de Vic, que ès d'on soc jo hi ha taques al terra dels carrers per desajustaments en el canvi de marxes ni recordo haver anat mai a les illes canàries i ja... torneu a perdonar, ni recordo això que em varen explicar de les illes canàries era a tenerife o la palma. La palma ja heu fet tard, tocava diumenge de Rams, però desitjo haver-vos entretingut una estoneta. Celebraré qualsevol comentari en descompte. Sempre que les connexions ens siguin al lector i ana mi mateix, favorables i...

2 comentaris:

  1. Josep, vas embalat i generos de llenguatge. Saps, has parlat d'un patinet, doncs bé, fa uns anys, un senyor de 84 se'm queixava que malgrat haver-ho demanat fervorosament, de petit els reis mai li havien dut un `patinet'.
    Aquell any, els sis de gener n'hi varen deixar un a la porta de casa seva, i el Sr. Josep N.P. va tenir el seu patinet.

    ResponElimina
  2. No seré jo qui defugi del senderi del senyor Josep N.P. ni tampoc dels relatius estudis que hi corespondrien ni trobo fet a manera de irresponsble, per exemple el fet de no haver pensat mai a regalar-els als pares un forn nou poc abans de morir.
    Trobo doncs aquesta activitat de comentari de lo de a nivell excepcional el cas del senyor Josep.

    Recordo i prdoni però sembla ara que la sang del meu tarro flueix com un tsunami, el dia que marxeu cap a valencia en cotxe o autobús i que veieu el lletrero Arquerías N.P., segons un amic meu que no conec de res, volia dir Arquerías de Ninño Pequeño segons el pare de l'energúmen.

    No ho sé. Faria mal en dir que estracta d'alguna d'aquelles coses que van començar a aconseguir els diferents guerrers, i, de diferents exèrcits que, de manera, prou irresponsable, a segons quina hora del dia, -tot s'ha de dir,- feien de la navegació i la curiositat i la tafanería i els més que provables anys de tontria per exemple sense saber si es donaria el cas d'arribar a aconseguir-ne, Qui ho sap? una resposta que en molts casos de tir parabòlic, feien obtenir una resposta. No sé com. Tampoc em veig capaç de discórrer en aquestes activitats de manera ni reiterativa, ni amb cap sentiment de, també, rencúnia i o insistència ni amb cap caire violent -mentre no s'hagin de fer marxar les pors-. Mai més enllà de comunicar-se i relacionar-se en discorreguts ambient urbans i de intenció participativa prou poc interessant com un fòrum de debat i els seus discorreguts propòsits i o petits canvis que siguin poderosos.
    Moltes gràcies, a part de tot, per la teva ajuda que tant me val i que esdevé terapèutica i integradora, i que em prenc amb finalitats medicinals. Apa!

    Josep Salvans Arola.

    ResponElimina