dijous, 27 d’agost de 2015

4rt aniversari d'abstinència en el consum de cocaïna!

Benvolguts i benvolgudes. No vull pas avorrir-vos. Si bé és cert que en això dels aniversaris durant els em sembla que son vint-i-cinc primers hi ha un motiu per a cada any acomplert, i bé ho recordo tenia apuntat la meva mare, i, fins i tot us diré que començava per els de paper i supòs que els de cartulina per anar finiquitant-se amb els de plata(25), or (50) i platí(75); no estic per efemèrides repetitives més enllà de lo estrictament necessari donada la involuntària desatenció prestada a n'aquest espai darrerament tot i que és cert que de una manera relativa al que per exemple us tenia acostumats. Així passava que de no tenir res més per fer ni on comunicar-me altrament, i, a més a més, disposar i gaudir de calerons i proximitat d'accés a Internet que tot s'ha de dir, perquè ara només em connecto des de les biblioteques que tinc una mica més lluny, fins i tot del nou emplaçament on resideixo i no des de el locutori de l'altre carrer, i que internet per a segons què tampoc té cap perill més enllà del correcte i formal subministrament de la informació adreçada als diferents terminals que es puguin tenir com a base i compartits o no i amb segons qui, doncs prefereixo que sigui precisament aquí, i ara, on per primer lloc comenti aquesta onomàstica per suposo que molta gent que si pugui haver trobat o en tingui coneixement proper. No us penseu però que el meu cas hagi estat molt dificultós. Per exemple fumo unes deu cigarretes al dia perquè no me'n donen més i no hi ha diners. Però no em dedico a estalviar per a comprar més tabac; de la mateixa manera que si en alguna comptada ocasió he disposat de prou diners per a comprar mig pollastre no me'ls hi he gastat ni ara que tot i haver-se produït una desacceleració en la no desafecció del progrés temporal això suposa, malgrat tot, una satisfacció considerable i d'esment. Ara, des de el mes d'Abril, altra volta com fa tres anys tot just abans de Setmana Santa, he començat a residir en un lloc diferent de la Llar amb servei de Suport -o una cosa semblant a un pis tutelat,- on hi vaig estar tres anys, deia que he començat a viure en una Llar-Residència anomenada MUTUAM-La Sardana inaugurada al mes de juny de l'any dos mil per Jordi Pujol i que enguany doncs ha celebrat els quinze anys a manera d'estrenar llençols i vànoves per a tots els residents del centre psiquiàtric. També, a la planta superior, hi ha un geriàtric amb una infermera a torns que compartim, malgrat ara faci horari d'estiu i plegui a les 17:00. Però jo més enllà de totes aquestes exposicions direm que certament tant i o més interessants que qualsevol altres en les que, però, no vull extendre'm, com suposo que donada aquesta relativa desafecció en el progrés temporal relatiu als primers passos i onomàstiques, he pensat de comentar-vos, i, donat que jo ara he re-enfilat els meus estudis en el Grau en Llengua i Literatura catalanes a la UOC, he rebut un premi literari, i, també, molt important: Estic com una "txota" i per tant, com deia aquell: "no us penseu pas que m'hi ha posat l'ajuntament" en aquest centre psiquiàtric del MUTUAM, i potser per tot això us resulti tot plegat força distret i dispar per als breus moments que us vull ocupar, he pensat, mentre venia cap aquí, i, donat que l'altre dia quan també venia cap a la biblioteca de l'Ateneu Les Bases d'aquí a sota del carrer Guifré el Pelós de Manresa vaig compra una altra cola de dos litres per a mi i la meva parella, ara que tinc parella terapèutica mútua i recíproca a la mateixa Resi, i que és d'Almeria, i que: si hi hagués un hipermercat, al carré Jaume Primé, o al carré Ramon berengué hi compraria; doncs vaig sentir al fil musical la cançó Just My Imagination de la Dolores Cranberry i tot pensant avui he recordat que tot i que sempre he pensat, és ben cert que per puta enveja i gelosia, i, a banda de que la cançó ens la recomanés em sembla en un dinar de Nadal el desaparegut meu germà Xavié d'ulls blaus, hereu i comprador per a l'empresa que va compartir amb el meu pare i on hi va treballar moltes hores el meu altre germà Jordi, comprador deia dels plàstics dels diferents ivernacles que allà a Almeria hi havia i hi ha. Doncs amb aquesta enveja i gelosia, la casuística, el fet que recordo haver vist una foto on el meu germà Xavié donava la mà a Joan Carles Primer mirant-lo als ulls com a bon apassionat i que es morís d'un càncer galopant; atesa també la democràcia i llibertat de idees en el país en que vivim i morem i ens expressem sempre amb tot el respecte... fins i tot als benvolguts lectors potencials i la seva condescendència i facilitament per part del meu equip mental i orgànic-operatiu de concedir a aquests primers els seu libre albedrío i consideracions donats per exemple les entregues de premis en matemàtiques al Príncipe de Asturias i els guardonats russos i les ocassions de solemnitat; deia que precisament per aquesta enveja com la que no es produeix a la gràcia de déu en el cas de en "paquito",i, encara no he acabat: tot i que tenim un ara ja rei (Felip VIè) que xarra català, opino que podria fer molt més de la seva part per a tots els seus súbdits, voluntaris i obedients o no i despreocupats, de interferir en la conferència episcopal espanyola i a manera de com ja fa molts anys va fer Henry the Eigth (Enric VIIIè d'Anglaterra)... no només amb els Estuardo -llegim orientat doncs el benvolgut Enric per Elizabeth R,- i les seves vuit esposes entre elles i precisament una de espanyola a la que em sembla que no va decapitar i va ser la única, doncs creant l'església anglicana i aprofitant que als EUA ara abans de vacances s'ha legalitzat el matrimoni entre homosexuals a tot el país, atorgués Sa Majestat l'escurrialla d'oferir la possibilitat que així com a diferents pobles amb pocs habitants fan missa homes que no son ni solters ni capellans -i dic fer i no dir perquè ningú la deu oir,- permetés sa conferència episcopal que aquí a Manresa les dones diguessin missa també. Jo hi aniria, com cada diumenge vaig a tres altres misses i sempre que puc avui mateix ho he fet, hi vaig just només de haver fet una cosa que era dutxar-me i fumar una cigarreta pel camí. No em demaneu què deia ni la lectura ni l'evangeli que no hi sento bé, però si que he entès que cal fer les coses amb atenció i atent avui que és Santa Mònica. També donat el cas, tot això de atorgar escurrialles a la conferència episcopal, hauria de suposar al meu pensament una embranzida cap a la exploració bíblica i dels Llibres Sagrats, per altra banda és cert que sol·licitat també aquí a Manresa, de manera que suposés a tots els súbdits, tant de sa majestat, com de la mateixa conferència episcopal un enriquiment com a persona de cara a per exemple anar a l'estranger i no haver de fer-ho d'amagatotis i amb senyals, penjolls i anècdotes maçòniques que seria el cas de la pel·lícula que m'ha inspirat també aquests dies malgrat fa força temps que no veig i que es va traduir com "El Hombre que pudo reinar" i que només recordo el nom de Michael Caine i l'altre que havia fet de James Bond molts anys i que és, ésclar, gal·lès: llegim Sean Connery. Així podríem ser i amb propietat universals i catòlics que és el que ens convé i reposar després o primer i vanagloriant-nos-en després i ara com fa la pròpia cancó que us deia i que és així perquè és bò que així sigui. NO creieu?... Més ben dit, no creieu que hi ha molta més gent mereixedora d'aquest do que ens atorga déu als qui ho cultivem i vivim cada dia diferents experiències, ep! No-Místiques com les de Santa Teresa i Sant Joan o el mateix Sant Agustí en les seves deduccions i assoliments (fill de la Mònica que celebrem avui) i que pot celebrar qui vulgui que li digui "marxa!" a una vespa i marxi, i si no que li digui "ves-te'n!" o "vete!" per posar un exemple i perdoneu, certament rudimentari. Així doncs el do de la fe que deu ens dóna i ens pren -per exemple a partir del paralelo 32 que deia la cançó dels panxos ens faria caminar, en un símil molt paregut al de Mallory amb "nuestra dentadura al viento" (corcada i lletja) doncs "el cap ben alt" com el de la Santa Caterina del Fòrum de Barcelona. Una abraçada ben forta!!

1 comentari:

  1. NO ÉS FÀCIL, prou que ho saps. Et felicito sincerament, has guanyat una gran batalla, tant de bo en siguin molts mes, no s'ha d'abaixar la guardia.

    salut

    ResponElimina