dimecres, 11 de novembre de 2015

Nou currículum a la UOC del que n'estic força cofoi i de data sis de Novembre del 2015

Benvolguts i benvolgudes: Passa, aquest espai, a formar part d'una nova sèrie de produccions i performances dedicades, aquest semestre, a les comunicacions diverses en referència a la disjuntiva plantejada mitjançant petites -i no tant petites- coaccions de cara a continuar, o més ben dit incitar a uns estudis per als que només n'he sol·licitat l'accés i ho he deixat estar, no per que jo sigui un torrecollons i un tastaolletes, sinó que senzillament per una serie de afers econòmics que no només ho fan inviable sinó que impossible per cojuntures de liquiditat que de ben segur els que hagueu iniciat uns segons estudis coneixereu i no cal que exposi, és clar. Es dóna a més, el cas que no estic animat a noves prospeccions ni fracking encara que em sembla s'inicien, també aquest curs, estudis d'Economia a la UOC que com els referits anteriorment de Història(amb la Universitat de Lleida) m'interessen i em son d'agrat. No forma part dels meus cabals, però, ara ja matriculat; indagar en la seriositat de la Història tot estudiant Literatura. Ho faria malbé -jo i el fet de fer.- Si que em congratulo, però, de la meva eficiència tècnica i displicència altra hora aprehesa i desenvolupada a manera de distant col·laborador en caiguda lliure o sense xarxes que diria en Pujol. Temps al temps? o Escolta espanya! Jo aposto per un "Encara no em val" sempitern i dòcil... -Visto lo visto.- Per altra part, també vull comentar que em sento disposat a reeixir com l'au fènix després d'aquestes calors de l'estiu a manera que s'esdevingui el semestre i el curs és clar, una oportunitat única i irrepetible com fins ara sempre en aquest grau del que no he tingut mai res a dir a mode de mini-queixa o desdesori contenciós. Fins i tot podria esmentar casos de companyonia com fins ara o aleshores no s'havien vingut donant enlloc i una vertadera i pràctica preocupació del professorat per la docència sense que aquesta declaració per part seva, i de manera relativa, hagi estat corrompuda per la falsa passió i la tonteria poètica com sí que s'han donat altres casos en d'altres llocs d'aquesta mateixa santa casa i universitat amb diferents professors i consultors que només de tornar-me a veure, com deia pere Calders al seu relat "L'arbre domèstic" de 1955 se sentissin en tornar-me a veure: "Agafats per la solapa: allò que fa tanta ràbia..." i seguint, i en un acte de "A despit de tot" l'esmentada experiència colpidora de la meva presència els fes un gran bé; a n'ells, a n'elles i els seus alumnes actuals a manera de traslatio imperii de l'amoïnament correlatiu. Ben atentament i cordialment, Josep Salvans Arola.

4 comentaris:

  1. entenc que has pres la decisió correcta Josep. Que et vagi molt bé, t'ho desitjo de tot cor.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc! Saps que sempre, venint de la teva persona: És un consol.
      El que més em podria amoïnar seria dedicar-hi massa temps, perdre salut i encara no saber perquè per exemple no me'n surto.
      A tall d'anècdota dir-hi abans que esdevé un problema de bagatge cultural ara mateix i aquest semestre i que he estat víctima d'una broma de professor de Literatura.
      T'envejo pel teu blog. Diu, però que va de capa caiguda tot això de les xarxes socials. Què hi dius tú?

      Elimina
  2. no t'ho sabria dir, de blocaires en pleguen bastants i en surten menys de nous, aixo és cert, i a la gent (jo elprimer) li costa deixar comentaris, pero anem fent, jo ja fa és de nou anys i cada dia publicant, el bloc és una part important de la meva vida, més abans que ara, però contiúo amb il·lusió....

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc! És ben cert que l'home es fruit del que es llegeix i del que s'escolta. M'ho va dir en Joan Planella, més tard alcalde de Puigcerdà amb ERC el curs 1988-89 quan coincidíem al CMU La Salle del Carrer Reus de Barcelona. Ara mateix ho he pensat i m'hi podia haver acomodat jo a només tenir un bloc! Però em van enviar al Prelaboral. Ara tinc deu hores de feina a la setmana i m'exploten... segur... i tant! Però se m'en fot! Ni tinc prou bagatge cultural ni edat, a l'estil de la Júlia... Ni prou presencia i estabilitat a l'estil de tú... Ni considero m'hagi de fer mirar tantes altres coses de la vida meva que tant sovint, per cert, tafanegen i remenen psicòlogues i psiquiatres i d'altres malalts amb qui convisc i participo de la societat en uns afers fins ara no t'imagines quan insospitats.
      És cert! A mi no m'omple. A mesura que he anat trobant enriquiment he anat aparcant deixadeses i deliris meus en d'altres llocs... més a mà... als caparronets de la gent i les seves expresions quan em veuen passar...
      Mira un de nou devien dir. A veure que fa si... i no un "Si fuera..." De veritat.
      Fins i tot potser si em mantinc així que "no me cabo en el cuerpo i la parella l'enganyo... Em casaré! haha

      Una abraçada i molts records i bons desitjos. Per la vostra tasca integradora i de companyonia i per les Festes que s'acosten que deia l'altre dia i que cada cop es poden passar de les més diverses maneres. Encara al final lo mm¡és i millor serà quedar-se a casa.
      Fins ben aviat. Ben atentament i cordialment, Josep Salvans Arola.

      Elimina