divendres, 13 de novembre de 2015

Podrem tornar enrere?

Podrem tornar enrere… Abans no sigui massa tard! deia l’estrofa més repetida de una cançó homònima dels ‘Sopa de Cabra’, grup que qui més qui menys relacionarà, o no, amb els ‘Rolling Stones’ i és de suposar que per motius, que cadascú té sempre als seus ulls, ben diversos. És doncs amb aquesta melodia, espero que compartida que desitjaria comunicar a tots aquells i aquelles que, ara, o quan sigui, sereu aquí, de comunicar, deia, que estem tot just abans de Nadal i la loteria. Certament. Jo mateix tinc feta una primitiva que ja tinc gastada en diversos afers, si toca… Jo gairebé diria que si mai toca aquí a Manresa i a na mi. Però no us atabalaré pas ara amb càbales i desitjos i tonteries varies i sempiternes en aquestos casos que no per això facin mai mal sempre que no es mostrin reiteratives i condolents a la fi i que faria ‘fanfa’ repetir… sobretot quan després no toca! Però així ho aparco. És d’aquesta manera, que tal i com vosaltres que llegireu tard o més d’hora aquest missatge, no passa pas que no tingui feina, no: És que no tinc ganes de fer-la! Si més no… No aquest matí de divendres. Us diré que m’han modificat la medicació que prenc per dormir i ara, a més i espero que només de moment, me l’han posat les escurrialles que en queden a abans de sopar amb el que la barreja amb el menjar suposa de relativització dels efectes tòxics com tots aquells a qui no se us acudeix de beure senzillament una cullerada d’oli abans de una borratxera predeterminada o d’agafar un ‘pedete lúcido’, preferiu sopar i fer coixí. Com fèiem de joves i a pagès. Així doncs tota aquesta feina que començarà aquesta tarda, i, després de poder prendre cafè i esmorzar calent… vull dir: Dinar! calent amb tot el que tot això suposa sobretot en dies com aquest que no només fa fred, sinó que a més també són humits i sembla tot el dia que va fent, que hagi de ploure… que tant se val! Per sort, no només ni tinc moto; sinó que no plourà, ni passarà que m’asusti abans de tot el munt de llibres i papers amb qui tinc a cor de compartir el temps en llegir-me abans d’aquestes ara ja sempre tristes Festes que talment esdevenen propietàries dels més bells records i desitjos per a tothom que no sigui de Mart. I ara em podria posar a felicitar el Nadal aquí a totes aquelles persones amb qui comparteixo, també, és veritat, aquests dies i preparatius però ja ho faré quan algú comenci; i jo ara em practico una espatarrant felicitació i desitjos d’amor i pau per tots vosaltres i també de sang i fetge als qui us escaigui de prendre’l a tal de necessitar-los per a l’esforç que us pugui suposar precisament aquesta feinada que amb una mica de tot, cada cop més, esdevé menys feixuga per als mortals donat que cada any, passa, que ja no tenim tants compromisos com eren comuns en d’altres ocasions i circumstàncies, com ara per exemple posar-te a esperar les famílies que vinguin d’aquí i d’allà i el parar la taula i el beure xampany i Cava els que “su puguem” permetre. Vagin doncs ara i des d’ara i aquí per a tots vosaltres, relatius i companys i companyes de la UOC un desig de felicitat , prestesa i alerta en aquests esdeveniments que se’ns preparen i que hem de viure sense defugir, que formen part del dia a dia i goig, ara d’uns i unes, ara d’unes altres amb les alternances que Déu Nostre Senyor vulgui de fer escatir. Bon Nadal i Feliç Any Nou i que ve! amics dels blogs. Atentament i cordialment, Josep Salvans Arola. NOTA: Aquest post és la versió per als blocs d'un altre post a la UOC, dins el Campus Virtual, i on no tinc cap bon amic i company digne d'apreciació esment i consideració com en aquest punt esdevé en Francesc Puigcarbó per bé que no puc ara dir el mateix de la Júlia Costa Coderch que ara mateix i Ipso Facto vaig a veure al seu blog de La Panxa Del Bou

3 comentaris:

  1. MÉS VAL AIXÒ QUE RES, JOSEP.! - saps, sovint, la vida està feta de coses petites,sopar calent, un cafè, sentir la pluja o l'udolar del vent, no cal la primitiva.....

    fes bondat i cuida't, ets el millor que tens.

    ResponElimina
  2. Gràcies francesc! Aquest vol en vaig fer el doble de diners apostats en principi i ja m'he escapolit de l'escomesa. et passo el cooreu que ahir em feia patir. Ja veuràs lo dels cardener avall! Salut!
    Benvolguts,

    (...)
    Us haureu pogut doncs imaginar ara en un teletransportament còsmic i aquesta era la intenció, uns preliminars a l'àpat del coneixement acadèmic feixucs i segurament esgotadors fins al punt que ja fa anys que no bec alcohol i estic des de fa mesos i per enèssima vegada provant de deixar de fumar. la meva fita miraculosa va succeir quan tenia uns vint-i-dos i o vint-i-un anys i vaig aconseguir deixar-ho. des de llavors, passats sis mesos i l'altre dia ho recordàvem amb la psicóloga del CESMA aquí a Manresa, on visco ara en una llar per a disminuïts psíquics i malalts mentals que la dura vida ha deixat suficientment castigats i encara no tant com per haver-nos d'estar en centres de rehabilitació i o desintoxicació per temps i temps.

    passa ara que intento gaudir de quelcom enriquidor que la aiai buidor dels familiars departits ha fet mellar fins al moll dels meus ossos de manera que m'és impossible cada vegada i dia que més passa oblidar-me d'ells. Somnio fins i tot amb els parents que em queden vius de tant poc que els veig. Avui mateix he somniat amb el meu germà Jordi i ho sé. cada dia m'esforço, jo que encara ara i gràcies a Déu i tot i que tinc parella terapèutica resident a la mateixa Llar residència La Sardana del carrer era de l'huguet, soc deia solter; miro de complaure els meus pares i germans que son al cel en les activitats i totes les que em son suficientment comfortables com per no preocupar-me ni atabalar-me ni tampoc irritar-me que no em convé com a tothom però que amb la malaltia de l'esquizofrènia Paranoide (no determinada encara: Qualsevol tipus, -diuen els informes de l'es assídues visites a psiquiatria urgències que feia quan encara residia en un pis tutelat o llar amb servei de suport al casc antic de la mateixa ciutat o n precisament auqest cap de setmana i veniu-hi! fan la fira Mediterrània amb parades i actuacions i la biblioteca buida i han tirat una pilota inflable de uns quatre metres de diametre per els carrers de la ciutat fins al Pont Vell per cardar-la cardener avall segons informava el programa i que jo he pogut veure cap allà a un quart de dotze sortir del passeig i gairebé endursen el termòmetre i la creu de colors verd i vermell com el nadal de la farmàcia doncs així i gairebé atropellant una vianant encantada al semàfor i adormida suposo abans d'anar jo a la casa Lluvià on avui que tanquem es feia la inauguració de l'exposició Parelles Artístiques una experiència creativa per a la salut mental en la que abans del aperitiu sense alcohol ha xerrat la meva precisament parella terrissaire de Sant Fruitós o fructuós del bages senyora Maria Gelabrert... també he anat a dinar!


    Estic segur que us podria estar explicant coses molt més adients a les que us esmento en aquest vostre ambient de tedi institucional i profitós com pocs jo que he estat en una altra tutoria però només agraisco al cecili que no s'hagi liat a fer carpetes i cartipassos de manera que es perdi vigorosa energia i loquacitat de la cronologia asincrònica i tal.

    Moltes felicitats a tots per la vostra generositat en atenció als més desvalguts i inocents... es a dir no-culpables esclar!

    Fins ben aviat si déu vol. Josep salvans Arola


    ResponElimina