diumenge, 27 de desembre de 2015

Què tal... el Nadal?

I tant. Jo he anat a el meu poble i abans a Vic. Vaig veure i xarrar amb la meva germana per un espai de més de una hora a casa seva i després vaig anar a Tona. Feia més de un any que no la veia i ella li va dir al seu fill de catorze anys que jo estava molt bé i jo a ella la vaig veure molt menys tibada. I displicent. També vaig veure a Tona la meva veïna Consol Roqueta i havia de tornar-hi aquest proper dia trenta-u però no podrà ser perquè la Consol ha de marxar amb les seves cosines de La Garriga. Ara que dic Garriga, jo haig de veure el odontòleg doctor Garriga al CAP Sant Andreu de Mmanresa el proper dia vuit de febrer a les 15:15 en referència a una visita mèdica per un queixal que tinc estroncat i em fa mal. Prenc Nolotil. Hem quedat amb la Consol per al proper dia cinc de Gener vigília de Reïs. El dia que vaig anar a Tona em vaig escapar a veure la meva cunyada maria Rosa que ja torna a treballar després de la llarga baixa per malaltia. Li vaig donar el petit regal que havia comprat per a en Jordi, el meu germà, i que consisteix en una bufanda de llana de colors marró i una tira de blau marí color d'ulls de la mare el dia del seu setanta-cinquè aniversari, de la mare en pau descansi, a casa i del mateix que se n'havia disfressat la benvolguda Mariona Bassa del Comarques, també per aquelles dates. Jo encara consumia i el pare era viu també. Personalment canvio aquest color blau marí per molt d'altres colors d'ulls. Ja sé que no n'hi tants de colors d'ull però déu n'hi dó encara. Jo mateix tinc els ulls de color verdós malgrat que hi ha més d'una foto de que quan era menut els tenia marrons. I què? La mare també m'havia, es veu, em va dir ella mateixa una vegada, rentat els cabells amb un xampú que els havia tornat de color vermell o panotxa. Precisament quan vaig posar-me davant les portes de la casa gran i vaig eixarrancar-me per lluir l'ombro dret de la mateixa manera que a n'el germà de en Johnny Cash se li va tallar en serrar una pila de llenya tal i com em sembla recordar us havia comentat aquí mateix i si no que una ventada se m'endugui ara mateix i passi que es no va morir. És igual, jo estimo en Johnny Cash per analfabet en convivència i formes socials i comunitàries i de relació. "Walk de Line" es deia la pel·lícula d'estrena poc abans de morir mon pare. No és pas però que hagi tingut molt d'èxit suposo que precisament per la poca embranzida a pagès de l'estrena de la vida de tan singular personatge i afers en cultures de les que algú ha anomenat "sub-urbanes" i a les que jo afegiria com a complement a mode de àngulos yuxtapuestos com a complementaries de l'afer sociocultural que suposa el Pujolisme i l'arrelament de bases que va suposar ara ja òbviament -i per desgràcia de massa gent- perdudes. No seré jo qui digui, o millor dit deixi de dir que aquests dies de tanta festa i tot tancat, penseu-hi els que no gaudiu de vehicle propi, que està gairebé tot tancat menys aquest locutori per exemple, que son jornades de reflexió i preparació per a tot un fer i desfer que ens ha de dur, per etapes com una volta ciclista, a el Nadal que ve. Que si la octava de nadal, el durant l'any primer, la quaresma, la pasqua i el durant l'any segon fins a l'advent. Ara, a l'octava de Nadal i fins el proper i precisament dia trenta u de desembre, el dia u de gener s'acaba i és festa de precepte i visita obligada a missa ha dit el mossèn; ens podem anar dient Bon Nadal cada dia. Jo mateix estic tant content dintre de les meves possibilitats i no només cojunturals i econòmiques sense cotxe però amb algun caleró, que he ajudat a la família Nuñez Linares de Manresa i el seu membre Rafel m'ha pagat una mica... doncs no demanem peres al Olmo. És per això que aprofitant que hi ha calefacció comunitària, m'he disposat, i aprofitant que l'any passat la Consol, també precisament com en el cas de lo del dia trenta-ú, em va regalar un dietari del que n'he trobat l'homòleg per al dos mil setze i amb que donada la reiteració disposo de prou dades per fer un seguit de onomàstiques i un el que jo anomeno "avui fa un any..." recullo diferent cosetes que apunto de cara al dietari vinent de manera que pugui fer-me valdre. La qual cosa no deixa de ser perillosa com en el c as del metge endeví que deia tindràs un fill i no una filla i ell s'apuntava lo contrari. Si l'encertava no deia res, ja estava encertat. Si fallava ell ensenyava el dietari i els deia "no! Veus? jo havia apuntat una nena i ha estat una nena. T'has recordat malament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada