divendres, 22 de gener de 2016

How had it been the end of this Year?

(Aquest és un requeriment fet per un company a l’aula de tutoria d’un Grau en llengua i Literatura catalanes aviat farà un any i excusable per un afer indirecte que com a tal a més de no recordar-ne els efectes que li eren propis, n’he oblidat la substància. però perquè us en feu una idea anava de quelcom relacionat amb el proposar-se, i no fer-ho, proposar-se de llegir públicament alguna cosa com ara… proposar-se públicament el llegir la Gran Enciclopèdia catalan i no poder gaudir de la companyonia de ningú com ara en el cas que m’ocupa personalment, Leonor que te’n tregui els mals esperits derivats de tal prometença per molt que sigui a un mateix, i, però, no mancada de mala sang. Ja us en parlaré) ///// Bona nit a tothom. Sabríeu dir-me d’algun estudi sobre l’ús del “present continu” en la llengua catalana? Gràcies per endavant. ///// i, heus ací la meva resposta en poc temps de repassar-me l’actualitat del Fòrum al cap de uns sis mesos i mirar, tirant enrere en el temps i apreciant el detall de l’anomenat propòsit a l’anglesa fins que ha estat, directament, de manera passada (com a toro passao, però sabent que el maten…) diguéssim: ///// Benvolgut senyor Pau, No és el cas que conegui cap altre manera de trobar un estudi del present i el seu ús, del present continuu en llengua catalana, més enllà d’una cerca avançada a la biblioteca i “l’obtenció de documents” allà. Però te’n faig un! i ràpid!… i tant de bo fos tant corporatiu com tantes altres coses en aquest món de déu i aquesta, per extensió, universitat. /// El present continuu denota activitat continuada fins i tot en el moment en què es xerra, i per tant se’n fa ús: /// - Com estan les pilotilles? // - S’estan fent. Són al foc. // - Qui les vigila? No ets el cuiner, tu? // - Sí, jo soc el cuiner. Fa exactament cinc minuts i mig que són al foc. L’oli hauria ja d’estar a més de cent-cinquanta graus perquè es vagin coent de dintre. Un cop fregides hi tiraré la salsa de tomàquet i el sofregit, també calents -però no tant -. Ara he anat a fumar una cigarreta. Tinc temps abans no es cremessin. De ben segur que tindreu un bon àpat. /// Nota: Ni tinc temps de sapiguer a quina temperatura ha d’estar l’oli (sé que ha de crepitar i prou sempre que l’oli no es cremi i sigui reutilitzat) ni he vist mai un termòmetre en una cuina. /// Analitzem: // Present continuu: Les pilotilles o mandonguilles en castellà són coent-se. No es couen en un acte puntual, i a més això permet de fer, com a mínim, dues coses a l’hora. En aquest cas quatre: // 1)Coure les pilotilles // 2)Xerrar i enllestir // 3)Fumar la cigarreta // 4)Servir d’exemple /// ¿Tinc temps abans no es cremessin és un present continuu? NO! Ull! Ho sembla, ja ho sé! però “tenir temps” és una frase feta. El temps no es té, malgrat es pugui estar tenint o gaudint-ne. //// Jo ja no tinc esma, vaig a fer un cafè aquí a la biblioteca.

2 comentaris:

  1. ai les pilotilles, en vaig menjar una vegada a la voda del Pantá de Sau, més amunt de vilalleons que és passat Calldetenes.

    salut

    ResponElimina
  2. Benvolgut Francesc, nosaltres, els usuaris de l'Hospital de dia de Osona Salut Mental feim conya sobre la possibilitat de contrastar unes vacances precisament a Calldetenes un dia a la tarda que era el que ens podíem costejar amb la Pensio de la renda Mínima de Inserció que havia de fer contrast deia amb el creuers al Bàltic i a les illes gregues que s'avenien a comentar-se entre elles, les funcionaries dels diferents serveis allà oferts de manera que entraves a les analítiques com qui va al lavabo. potser ha des ser així gràcies a Déu perquè no en tinc cap altre mes experiència de les sobredites analítiques en cap altre ciutat catalan si bé és cert que per referències a altres serveis, així com normalment és tema de comentari la paella del dissabte, també abunden i de manera estacional els comentaris Holidístics.
    A casa n'hi hem dit tota la vida de pilotilles. les mandonguilles son una altra cosa i les pelotillas encara pitjor. En dèiem a col·legi burilles o torraines. aqui a Manresa on m'estic, al MUTUAM, en fan a la jardinera i la mare les feia amb tomàquet natural, i sempre deia, la mare, que si era bo era perquè "la gana, és bona". De manera que fins i tot si es donés el cas com ja fa més de deu anys que es porta -això de "tunejar" les fotografies digitals i de manera força barruera és cert, fins i tot de manera que et canviïn el color dels ulls en benfici propi i protector (propi de la mateixa idiosincràcia i esperit de la norma juridica i els seus diferents articles i apartats en referència a la posssibilitat de la incapacitació legal que ara malpenso: tu només entendràs practicada a un psicòpata... ai! un ludòpata; doncs això que la meva foto del facebook, que era precisament a un altre servei, el Centre de Dia del carrer Sant Pere de Vic, ara per cert, i, també inactiu, per bé que hi continuen algunes activitats com ara el servei de Oficina Tècnica Laboral, passa que son de la mateixa época que fins i tot ara.
    És més no és el mateix ésser portador del virus que transmissor... a tots els efectes. Et passo al blog meu i aquest un parell de posts recents al blog de la UOC que suposo no incomodaràn a l'administrador.
    Jo, ni tinc fotoshop ni n'ensenyen al club social de manresa que ara, per cert... torno a freqüentar perquè ja tinc una feineta de deu hores setmanals en un Centre Especial de Treball de la Fundació AMPANS (Associació manresana de Pares Amb Nens Subdotats)

    ResponElimina