dissabte, 23 de gener de 2016

Ja ho sabíem que "una enfermedad matarà a la Humanidad"

Benvolguts i benvolgudes companys i companyes de Comunitat UOC: Dic això de Comunitat UOC, perquè… -haha… els més perllongats en les experiències virtuals a la UOC també, recordareu allò de la bústia personal- deia que perquè en principi no és que sigui als únics a qui va adreçat aquest post, sinó perquè deia doncs, en principi som els únics que hi tenim accés. Al post. Ja fa uns quants dies, i perdoneu que sigui tant directe i poc coherent amb el tarannà que vinc desenvolupant en aquest espai culte, que no per això ha de ser celestial ni sobrehumà, per dir-ho d’alguna manera, mantinc alguna relació sexual amb una noia de qui no en puc, per això que us deia, mantenir l’anonimat en les esferes físiques que envoltaran aquest meu dia dilluns després de la segona Epifania o Manifestació del Senyor -que en realitat és la última per bé que no la tercera d’enguany, perquè serà el primer diumenge vinent de durant l’any amb les bodes de Canaán i la conversió del aigua en vi on Jesús es manifesta interpel·lat per la seva mare en edat adolescent, i que considero d’enriquiment per a tots aquells que o no n’estiguin al cas o ara no hi pensaven, doncs que precisament jo pensava en tota una sèrie d’esdeveniments culturals per bé que no ténen perquè eixorar en higiènics a la postre d’aquest correu; que faran d’aquest post i espero que només fins a havent dinat, un passar i estar per aquí i per allà; i , permeteu-me que… vosltres no que no em veureu ni m’escoltareu avui, però la gent amb qui convisc a Manresa es trobaran o es poden trobar amb actituds que no desitjo siguin mai corregides amb una mena de píndola pel mal de cap o el que donen a els psiquiatrics: Risperidona líquida per als atacs. Així doncs suposo que en algun altre acte o relat us faré partíceps de moltes altres coses molt més importants, i segur, que els meus afers d’esbarjo, o com diu la parella: de relaxació. Per exemple el tràfec ciutadà que es pot esdevenir en els diferents carrers de viles i cuitats que fan que o acabis per ficar-te a fer un cafè o si anaves en cotxe abans de les diferents autovies i vies d’alta velocitat on no tens temps d’encreuar-te gairebé cara a cara amb els que van en sentit, que no direcció, contrari; passis per explicar i ho facis per exemple expressant-te, el que t’amoina. Aquest fet pot provocar, precisament sense medicació, i en persones que no es mouen per cultures afins o llocs on els coneguin, que resulta molt més senzill i accessible precisament a estudiants universitaris com ara enginyers o arquitectes i a diferents altres persones molt més joves i per a la seva edat desenvolupades com ho seria un emancipat al ulls d’una persona criada a la, i perdoneu, Catalunya Central; faran que per pre3cisament acostumar a passar al dematí un prengui un cafè i no un doping poc recomanable a aquelles hores. O aquestes. Hores! Però tant se val. Ara que hi penso millor deixem tot això tant i tant atabalador que precisament en molts de llocs d’aquest territori que us delimitava passaria a ésser determinat -i, és cert! de manera caciquista- per “Això son Paranoies teves” i precisament en determinats locals prou atrafegats per al lloc on estan ficats i tant poc recomanables com determinades barriades que no aconsellava visitar en hamfri bogart ni als nacis a Nova Iorq, -i calen aquí especificacions en reminiscències de conferències recomanades en determinats estudis d’aquesta mateixa comunitat- sobre el estudiar les Humanitties a distància i la senyora Mary Poovey i l’afer amb la dona de en Nelson Mandela i una destacada coetània nostra i alta representant de precisament la nostra comunitat i Universitat, -i ara no sé per on anava- farà, diré, que tot aquest tràfec que ara deixo tant “a punto de caramelo” que diuen els castellans quedi i també ho diuen “para mejor ocasión”. També de tràfec va el propòsit d’aquest correu i de les infeccions viríques i les cel·lulars, ¿perquè no? i del càncer que l’han trobat deien un dia a la CCRTV (ara CCMAu) han trobat a les mòmies d’Egipte; però segur que era al programa de’n Bassas. Hi havia una cançó de un grup espanyol que deia: “Ya sé que una enfermedad, Matará la Humanidad. Muchos niños mueren Por entrar en la universidad!” Doncs això de les infeccions víriques i el Nadal i podrien fer que per exemple ja posats amb això de l’Antoni Bassas doncs passi que Sant Josep Fossi malalt de l’hepatitis C, la malaltia del ionquis, que es transmet amb la sang i o relacions més o ménys desenvolupades i sexuals o com deien a Demolition Man la Sandra Bullock (precisament) i també ho diré en castellà “La transmisión de fluidos” se suposa que corporals doncs tot una sèrie de coses que ara ja i Gràcies e Déu estic massa cansat per exemplificar i comentar en extensió de manera, deia, que sant josep té la hepatitis C. El seu fill la tindrà de naixement. La verge Maria tot i concebre-la n’està al marge -del deliri subsegüent- com a la mateixa elfa que se’n va després de que els seus col·laboradors marxessin en un vaixell i fessin que ella haguera de tornar a dalt de precisament, dalt d’aquell arbre a dormir per sempre ella que era immortal i que si trobessim l’arbre encara hi seria perquè en aquesta vida no tot son decorats… doncs encara hi seria ara allà. Així doncs i per exemple, molts jesuïtes en un acte gensmés reprobable com tants d’altres agrupaments de feligresos i ministres situen la verge en un àmbit estel·lat i llunàtic amb una serpent d’inaccessibilitat, i serpent precisament, que farà que moltes coses resultin tant (a la tercera hehe) i tant madures com ara jo pagesàs en comunicar-vos tant sentida pèrdua. “… la bondat i l’amor del senyor: Duren per seeempre… duren per seeeempre”. Estic jo segur que no seré el primer que ho digui i de manera que no només m’embranqui i fiqui em figues d’un altre paner, però si en un acte conciliador i divulgatiu, faci que tot això vagi com a mostra de bona voluntat i ja posats ara comunicar que no hi ha, si hi haguera hagut una violació i queda per als entenimnetats en afers legals, no hi haguera hagut delicte per tota una sèris de coses que no vénen al cas ni pas. Atentament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada