dissabte, 30 d’abril de 2016

En resposta a les consideracions fetes a:

http://clarapsicologia.blogspot.com.es/2016/04/germanwings-un-any-mes-tard.html///// Hola molt bon dia. estic fent de policia i perseguidor. Jo també he pres fàrmacs per a dormit(r). Per exemple prenia Etumina grossa combinada amb lormetazepam i dormia molt. A més ho complementava amb, debades, consum de drogues "adquirides al carrer". Ja em renyaven ja, però el que menys em preocupava era el tenir son al dematí i fins passat el migdia. Això passava fa entre sis i quatre anys. Quan es van endur la mare a la residència psiquiàtrica o no i o també. Sí que tinc ganes d'explicar -però s'ha de fer una mica de tot com en el menjar- que en fa més de vint d'anys vaig començar a prendre una píndola de tres mil·lígrams arran d'un ingrés a un psiquiàtric(que ja he explicat moltes vegades) a Santa Coloma de Gramanet,(i quan encara no hi havia serveis... ni serveis psiquiàtrics ni Hospital Genral(a Vic)). Doncs arran d'aquell ingrés em van dir que m'havia de prendre unes pastilles que estaven llavors en proves. Encara en prenc ara, el genèric, i m'adormien. Eren "para el comportamiento esquizoide i feien tanta patxoca que em sentia una víctima a qui se li havien de donar vitamines per a mantenir-la al marge de la societat. Terrible, però encara per demostrar. Al dematí en tocava una de tres mg. recordo tot i haver acabat de esmorzar tot just aber pres un cafè amb llet, tancar els ulls per l'autovia des de tona per dormitar i amodorrar-me una mica abans de començar a treballar a les 9:00!!! recordo haver-me adormit fins i tot debades a la tassa del wàter i no poder-me aixecar perquè se m'havien adormit les cames. Dormir per allà al taller del meu pare en algun racó amagat on havien jagut els gats. No vaig tenir cap accident de cotxe entre els vint-i-pocs i els trenta anys de miracle. Recordo que tot i haverse produit el brot arran de el prolongat síndrome d'abstinència de determinades drogues comprades a mon poble i rodalies recordo deia haver renyat al psiquiatre del la plaça de la divina pastora de vic per haver-me donat una altra droga, el Risperdal. recrdo ara fga tres o quatre mesos haver deixat de prendre, ho venia fent des que visco a Manresa ara fa quatre anys de prendre Bromazepam i combinat encara amb lormetazepam. No tinc cap efecte secundari derivat de l'abstinència. Només vull deixar el lloc de residència i la feina per tornar a començar a un altre lloc. recordo severament haver començat jo a demanar les píndoles per dormir quan va començar a l'any 2003 o 2004 el consum de pollastre. Recordo també llavors haver rebutjat fins a dues vegades l'assistència psicològica i haver rebutjat doncs que em donessin "hora per un per que t'ajudi a deixar-ho(se suposa que el consum de pollastre". Al mes d'agost farà cinc anys de la última presa de droga no receptada fefaentment i a través del seguro... hehe i no receptada per cap metge de manera expressa i no us penseu, benvolgut distímic optimista: " No es fins ara que la perspectiva del temps llunyà i les diverses experiències viscudes de l'alçada d'un campanar em donen una solidesa per pensar que :'Divide y venceràs'" He perdut la cursa. Com diu la canço dels sopa de cabra, encara que tingueu clar que el meu poble tot i que es juga jo no en soc més aficionat que un incapaç enganyat: Va perdre-ho to, la partida i la vida(...) Noméééés el Far del Sud ell es mira... Tinc un germà al que un metge el va deixar amb el nervi auditiu completament sec a base de estrectomicina i els meus pares a l'hora de morir encara no sabien per culpa de quina mena de malaltia se li va haver d'administrar quella droga. NO MENTEIXO. Que si meningitis, que si un refredat molt fort. No considero doncs que s'hagin de fer massa escarafalls ara perquè m'hagi passat tres mesos a un psiquiàtric, que jo no els hi he estat mai de seguits, però si ara em veig flac, malgrat que pesi norantacinc quilos i em veig vilipendiable poc ferm i tal per 125mg d'una medicina cada quinze dies i tres del genèric cada dia i un antidepressiu fluix com la fluoxetina de 20 al dematí i un protector d'estómac per jugar i encara trobar a faltar el dematí sense un pobre i trist cafè en contrapartida a quan no el prenc que són tots els altres dies, era perquè no prenc vitamines i minerals del Súper Ratón (recordeu-ho: "Y no olviden vitaminarse y supermineralizarse") però jo quan tenia devuit o deu anys ja dormia. No si encara em voldran dir que no he dut una vida santa jo com per no merèixem un trocet de cel. A part de tot això, els psicòlegs a Espanya no poden fer receptes. Ho considero important.

divendres, 15 d’abril de 2016

Ara tinc un company secret!

Benvolguts visitants. No us tinc al corrent de res des de fa dies. No és que no escrigui no... es que abans del daltabaix que em suposarà l'haver participat en fins a quatre Jocs Florals i no haver-ne guanyat cap aquesta setmana i tirar-nos-en a sobre el Sant Jordi i les depressions... però ja els postejaré aquí. Els donaré una oportunitat a aquests del(s) jurat(s). No estic però per romanços! Ho deia la meva mare sovint. Avui farà, al vespre, tres anys i el vint-i-nou de febrer que es va morir a una residència de Valldoreix i si puc i tal li direm una missa a La Seu cap allà a les 19:00 hores. Deia que no estic per romanços i en el que alguns anomenaven l'autopista a l'infierno en que s'ha convertit de manera voraginosa aquest espai i tant gran i sense conèixer eines per endreçar-lo i per tant fer-hi consultes, no només de les diferents participacions, -que per cert, em duria moltííííssima feina hehe sinó ja a veure si ho havia explicat o posat al corrent a n'algú de catalunya Ràdio que tant atrafegat em tenien altrahora i moment. Es d'aquesta manera que només la mentida podrà fer-me esclau que deia el meu germà Xavier que dimecres en va fer 10! (d'anys que es va morir) Fins i tot recordo el dia en que i precisament estava traduint o spellejant (deletreando) una cançó i el too many women with too many pills i ara me n'adono que han passat més de quatre anys explicant... suposo que quedarà molt més propi dir que atabalant-vos. Però: A qui no li agradi que s'hi posi fulles! que diuen i jo seguiré amb les meves que em convé esplaïar-me... i més sovint. Aprofitaré l'avinentesa per a que veieu les ganes que en tinc, que ja ho he explicat avui a una altra persona això i avui i suposo que ho tindré suficientment més clar de manera que l'ordre, si més no cronològic, faci prou mella i honori el post d'avui dia quinze de Abril, data en que no tinc línia de telèfon mòbil perquè la fundació no se n'ha cuidat (o massa) i en que puc celebrar que no m'atabalarà la meva germana amb les seves tasques i encàrrecs per güatsap. Tot va començar com li he explicat, us deia, aquest migdia a la nova delegada de tutoria que m'ha vingut a veure, un dimecres que tot calculant a ojo de mal cubero havia de caure cap a finals de Febrer, un matí que esperava a la auxiliar de tutoria i anava tard (ella). Podeu comptar que jo anava tard a estudi perquè els dimecres tinc lliure i vaig a la biblioteca i passades les deu vaig telefonar a la fundació LAR en veure que no venia. Em va respondre, més que contestar, una noia que em va dir que no sabia pas si aquell dia es personaria l'auxiliar ni si li tocava segons els meus enquiryments, ni tampoc va saber dir-me res més que "ara miro si te la localitzo" i es va acabar amb un meu "ara en deu minuts et telefono". Al cap de deu minuts la operadora encara no l'havia localitzada i vaig optar per marxar a peu per Manresa. Va passar que estar gairebé, i no m'agrada la paraula: Indignat, va resutar que vaig acabar als jutjats de Lo Social de la ciutat i vaig correr després de diversos encontres amb funcionaris cap a la Fiscalía amb la intenció de sol·licitar informació sobre, seguint entenimentosament i jo diria que a manera de memòria gairebé prodigiosa, el que m'havia dit una vegada, dues treballadores que ja han plegat de la fundació, més enllà sobre el caràcter defectuós (de "per defecte" que suposo que entendreu bé els informàtics i el "directori arrel" (Huahua!)) de la meva assignació a fundació LAR i les resultatives pretensions meves donat que ara que ja tinc feina i una, és cert que s'ha vist amb el temps i no massa allargassat (el temps) que força precaria estabilitat a Manresa doncs se m'havia acudit de que em fós assignada una mateixa fundació defectuosa aquí a Manresa i el Bages. Considero oportú de puntualitzar que això del defecte vol dir que quan a una persona, em va explicar aquella treballadora (dues més enllà), la incapaciten li és assignada una fundació. La llei, i per tant l'estat, preveu que aquesta persona no depengui directament de la seguretat social o de la Generalitat en aquest cas i se "subcontracti" la feina, doncs, -com que tot això m'ho imagino-, diré que a una organització sense ànim de lucre, que en aquest cas seria la Fundació Lar. Arribats aquí us diré que la Fundació LAR té assignat una part del Barcelonès, d'una manera i molt curiosament més anàrquica pel que s'ha vingut exposant al meu coneixement fins ara, i les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. Jo cercava la defectuosa del maresme... ai del maresme, del Bages. No n'hi havia. Ara és Ampans. Però... jo no ho vaig saber mai. De resultes de tot això vem omplir un paper a la Fiscalia de Manresa sol·licitant segons es va induïr: "per raons de proximitat", sol·licitant, deia aquest cavi de tutelamenta. Així es va fer i es va fer constar, després de les oportunes disquisicions en els arxius informàtics consultats telemàticament via intranet en vers el jutjat de primera instància número dos de vic de titular el senyor jutje José-Luís Gómez Arbona que a través del "desaparegut", -malgrat desaparegut no sigui la paraula... tampoc... com no ho era "defectuós"-, advocat del dia de la incapacitació a Vic, en Rafel, que em sembla que la última vegada que el vaig mirar de localitzar jo, certament "encabronat" (jo... esclar) deu haver resultat que o bé estava de vacances o bé ja no treballa a autonell&molas. Doncs bé a través de correu electrònic em va arribar la "citació" per a dijous vinent, dia vint-i-u d'Abril a Vic(ciutat). Avui m'han dit la fundació que m'hi acompanyarà algú o altre (i tard o d'hora). A vore què passa. A més a més i "/ara em faria pesat i no em quedaria res al pap/" (he fet un rodolí) passa que m'estan fent contemplar la possibilitat d'uns certament anhelats canvis en l'atorgament no només de plaça de residència sinó de ciutat. Continuaré...