divendres, 15 d’abril de 2016

Ara tinc un company secret!

Benvolguts visitants. No us tinc al corrent de res des de fa dies. No és que no escrigui no... es que abans del daltabaix que em suposarà l'haver participat en fins a quatre Jocs Florals i no haver-ne guanyat cap aquesta setmana i tirar-nos-en a sobre el Sant Jordi i les depressions... però ja els postejaré aquí. Els donaré una oportunitat a aquests del(s) jurat(s). No estic però per romanços! Ho deia la meva mare sovint. Avui farà, al vespre, tres anys i el vint-i-nou de febrer que es va morir a una residència de Valldoreix i si puc i tal li direm una missa a La Seu cap allà a les 19:00 hores. Deia que no estic per romanços i en el que alguns anomenaven l'autopista a l'infierno en que s'ha convertit de manera voraginosa aquest espai i tant gran i sense conèixer eines per endreçar-lo i per tant fer-hi consultes, no només de les diferents participacions, -que per cert, em duria moltííííssima feina hehe sinó ja a veure si ho havia explicat o posat al corrent a n'algú de catalunya Ràdio que tant atrafegat em tenien altrahora i moment. Es d'aquesta manera que només la mentida podrà fer-me esclau que deia el meu germà Xavier que dimecres en va fer 10! (d'anys que es va morir) Fins i tot recordo el dia en que i precisament estava traduint o spellejant (deletreando) una cançó i el too many women with too many pills i ara me n'adono que han passat més de quatre anys explicant... suposo que quedarà molt més propi dir que atabalant-vos. Però: A qui no li agradi que s'hi posi fulles! que diuen i jo seguiré amb les meves que em convé esplaïar-me... i més sovint. Aprofitaré l'avinentesa per a que veieu les ganes que en tinc, que ja ho he explicat avui a una altra persona això i avui i suposo que ho tindré suficientment més clar de manera que l'ordre, si més no cronològic, faci prou mella i honori el post d'avui dia quinze de Abril, data en que no tinc línia de telèfon mòbil perquè la fundació no se n'ha cuidat (o massa) i en que puc celebrar que no m'atabalarà la meva germana amb les seves tasques i encàrrecs per güatsap. Tot va començar com li he explicat, us deia, aquest migdia a la nova delegada de tutoria que m'ha vingut a veure, un dimecres que tot calculant a ojo de mal cubero havia de caure cap a finals de Febrer, un matí que esperava a la auxiliar de tutoria i anava tard (ella). Podeu comptar que jo anava tard a estudi perquè els dimecres tinc lliure i vaig a la biblioteca i passades les deu vaig telefonar a la fundació LAR en veure que no venia. Em va respondre, més que contestar, una noia que em va dir que no sabia pas si aquell dia es personaria l'auxiliar ni si li tocava segons els meus enquiryments, ni tampoc va saber dir-me res més que "ara miro si te la localitzo" i es va acabar amb un meu "ara en deu minuts et telefono". Al cap de deu minuts la operadora encara no l'havia localitzada i vaig optar per marxar a peu per Manresa. Va passar que estar gairebé, i no m'agrada la paraula: Indignat, va resutar que vaig acabar als jutjats de Lo Social de la ciutat i vaig correr després de diversos encontres amb funcionaris cap a la Fiscalía amb la intenció de sol·licitar informació sobre, seguint entenimentosament i jo diria que a manera de memòria gairebé prodigiosa, el que m'havia dit una vegada, dues treballadores que ja han plegat de la fundació, més enllà sobre el caràcter defectuós (de "per defecte" que suposo que entendreu bé els informàtics i el "directori arrel" (Huahua!)) de la meva assignació a fundació LAR i les resultatives pretensions meves donat que ara que ja tinc feina i una, és cert que s'ha vist amb el temps i no massa allargassat (el temps) que força precaria estabilitat a Manresa doncs se m'havia acudit de que em fós assignada una mateixa fundació defectuosa aquí a Manresa i el Bages. Considero oportú de puntualitzar que això del defecte vol dir que quan a una persona, em va explicar aquella treballadora (dues més enllà), la incapaciten li és assignada una fundació. La llei, i per tant l'estat, preveu que aquesta persona no depengui directament de la seguretat social o de la Generalitat en aquest cas i se "subcontracti" la feina, doncs, -com que tot això m'ho imagino-, diré que a una organització sense ànim de lucre, que en aquest cas seria la Fundació Lar. Arribats aquí us diré que la Fundació LAR té assignat una part del Barcelonès, d'una manera i molt curiosament més anàrquica pel que s'ha vingut exposant al meu coneixement fins ara, i les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. Jo cercava la defectuosa del maresme... ai del maresme, del Bages. No n'hi havia. Ara és Ampans. Però... jo no ho vaig saber mai. De resultes de tot això vem omplir un paper a la Fiscalia de Manresa sol·licitant segons es va induïr: "per raons de proximitat", sol·licitant, deia aquest cavi de tutelamenta. Així es va fer i es va fer constar, després de les oportunes disquisicions en els arxius informàtics consultats telemàticament via intranet en vers el jutjat de primera instància número dos de vic de titular el senyor jutje José-Luís Gómez Arbona que a través del "desaparegut", -malgrat desaparegut no sigui la paraula... tampoc... com no ho era "defectuós"-, advocat del dia de la incapacitació a Vic, en Rafel, que em sembla que la última vegada que el vaig mirar de localitzar jo, certament "encabronat" (jo... esclar) deu haver resultat que o bé estava de vacances o bé ja no treballa a autonell&molas. Doncs bé a través de correu electrònic em va arribar la "citació" per a dijous vinent, dia vint-i-u d'Abril a Vic(ciutat). Avui m'han dit la fundació que m'hi acompanyarà algú o altre (i tard o d'hora). A vore què passa. A més a més i "/ara em faria pesat i no em quedaria res al pap/" (he fet un rodolí) passa que m'estan fent contemplar la possibilitat d'uns certament anhelats canvis en l'atorgament no només de plaça de residència sinó de ciutat. Continuaré...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada