dissabte, 30 d’abril de 2016

En resposta a les consideracions fetes a:

http://clarapsicologia.blogspot.com.es/2016/04/germanwings-un-any-mes-tard.html///// Hola molt bon dia. estic fent de policia i perseguidor. Jo també he pres fàrmacs per a dormit(r). Per exemple prenia Etumina grossa combinada amb lormetazepam i dormia molt. A més ho complementava amb, debades, consum de drogues "adquirides al carrer". Ja em renyaven ja, però el que menys em preocupava era el tenir son al dematí i fins passat el migdia. Això passava fa entre sis i quatre anys. Quan es van endur la mare a la residència psiquiàtrica o no i o també. Sí que tinc ganes d'explicar -però s'ha de fer una mica de tot com en el menjar- que en fa més de vint d'anys vaig començar a prendre una píndola de tres mil·lígrams arran d'un ingrés a un psiquiàtric(que ja he explicat moltes vegades) a Santa Coloma de Gramanet,(i quan encara no hi havia serveis... ni serveis psiquiàtrics ni Hospital Genral(a Vic)). Doncs arran d'aquell ingrés em van dir que m'havia de prendre unes pastilles que estaven llavors en proves. Encara en prenc ara, el genèric, i m'adormien. Eren "para el comportamiento esquizoide i feien tanta patxoca que em sentia una víctima a qui se li havien de donar vitamines per a mantenir-la al marge de la societat. Terrible, però encara per demostrar. Al dematí en tocava una de tres mg. recordo tot i haver acabat de esmorzar tot just aber pres un cafè amb llet, tancar els ulls per l'autovia des de tona per dormitar i amodorrar-me una mica abans de començar a treballar a les 9:00!!! recordo haver-me adormit fins i tot debades a la tassa del wàter i no poder-me aixecar perquè se m'havien adormit les cames. Dormir per allà al taller del meu pare en algun racó amagat on havien jagut els gats. No vaig tenir cap accident de cotxe entre els vint-i-pocs i els trenta anys de miracle. Recordo que tot i haverse produit el brot arran de el prolongat síndrome d'abstinència de determinades drogues comprades a mon poble i rodalies recordo deia haver renyat al psiquiatre del la plaça de la divina pastora de vic per haver-me donat una altra droga, el Risperdal. recrdo ara fga tres o quatre mesos haver deixat de prendre, ho venia fent des que visco a Manresa ara fa quatre anys de prendre Bromazepam i combinat encara amb lormetazepam. No tinc cap efecte secundari derivat de l'abstinència. Només vull deixar el lloc de residència i la feina per tornar a començar a un altre lloc. recordo severament haver començat jo a demanar les píndoles per dormir quan va començar a l'any 2003 o 2004 el consum de pollastre. Recordo també llavors haver rebutjat fins a dues vegades l'assistència psicològica i haver rebutjat doncs que em donessin "hora per un per que t'ajudi a deixar-ho(se suposa que el consum de pollastre". Al mes d'agost farà cinc anys de la última presa de droga no receptada fefaentment i a través del seguro... hehe i no receptada per cap metge de manera expressa i no us penseu, benvolgut distímic optimista: " No es fins ara que la perspectiva del temps llunyà i les diverses experiències viscudes de l'alçada d'un campanar em donen una solidesa per pensar que :'Divide y venceràs'" He perdut la cursa. Com diu la canço dels sopa de cabra, encara que tingueu clar que el meu poble tot i que es juga jo no en soc més aficionat que un incapaç enganyat: Va perdre-ho to, la partida i la vida(...) Noméééés el Far del Sud ell es mira... Tinc un germà al que un metge el va deixar amb el nervi auditiu completament sec a base de estrectomicina i els meus pares a l'hora de morir encara no sabien per culpa de quina mena de malaltia se li va haver d'administrar quella droga. NO MENTEIXO. Que si meningitis, que si un refredat molt fort. No considero doncs que s'hagin de fer massa escarafalls ara perquè m'hagi passat tres mesos a un psiquiàtric, que jo no els hi he estat mai de seguits, però si ara em veig flac, malgrat que pesi norantacinc quilos i em veig vilipendiable poc ferm i tal per 125mg d'una medicina cada quinze dies i tres del genèric cada dia i un antidepressiu fluix com la fluoxetina de 20 al dematí i un protector d'estómac per jugar i encara trobar a faltar el dematí sense un pobre i trist cafè en contrapartida a quan no el prenc que són tots els altres dies, era perquè no prenc vitamines i minerals del Súper Ratón (recordeu-ho: "Y no olviden vitaminarse y supermineralizarse") però jo quan tenia devuit o deu anys ja dormia. No si encara em voldran dir que no he dut una vida santa jo com per no merèixem un trocet de cel. A part de tot això, els psicòlegs a Espanya no poden fer receptes. Ho considero important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada