divendres, 27 de maig de 2016

Cinc Reptes Socials

Xavier Casanovas, director del centre d'estudis Cristianisme i Pau i de la Fundació Jesuïta Lluís Espinal a Manresa va introduir-nos ahir al Casal Flors Sirera a una disertació sobre una sèrie de reptes per a un Món Ferit, Globalitzat i canviant, va dir, dins el cicle de xerrades i conferències del Fòrum IGNÀGORA ahir al vespre. Segons resa el mateix programa de la segona edició de ponències del Fòrum IGNÀGORA d'aquest any 2015-16 que organitza l'Ajuntament de Manresa, la FUB, la UOC i la Fundació La Cova sobre la figura de Sant Ignasi i els valors que s'han anat treballant a Manresa des de l'any 1522 fins ara i de cara al cinc-cents aniversari de l'efemèride de l'estada de Sant Ignasi a Manresa per un període de nou o onze mesos a la ciutat que ara no ho recordo i de repercutida trascendència en la vida i obra del Sant que fins i tot en un dels seus set raptes em va dir que havia tingut un muntador de màquines de filatures Joan Comellas al llarg de la seva vida se'ns introdueix a l'acte d'ahir mitjançant una frase que diu: "No estem en una època de canvis, sinó en un canvi d'època" Flors Sirera ens transportà i seguirà fent-ho, amb la seva infraestructura per a les diferents ponències que s'hi donen sobre la Pau i la justícia social, als ideals i valors propis de la ciutat i de la seva gent com va anomenar-ne alguns una dona que no ens va dir qui era o no vaig tenir temps d'apuntar-los com són la Igualtat i per això tenia molt valor per a ella que hi hagués en xavier Casanovas de "Cristianisme i Justícia" Va acostar-nos breument i ràpidament el senyor Lluís Pagès a Xavier Casanovas. Lluís Pagès és el President de la Fundació La Cova, de manresa, i Jesuïta també. de seguit el senyor Casanovas va agrair a l'Ajuntament el que per a ell, va dir és un repte exposar i encaminar les realitats socials amb voluntat de propostes organitzatives. Va dir també que aquest cicle té la voluntat d'actualitzar el llegat de sant Ignasi i dels diferents seguidors que van refundar els principis i valors del sant. El mateix Lluís Espinal era un Jesuïta del Bages i va ser un dels catalans més universals del segle XX. Lluís Espinal feia documentals a Televisión Española cap allà als anys vuitanta del segle passat i va però ésser censurat i emigrà a Bolívia on també feia documentals reaccionaris i de Justícia social i denúncia que el van condur a una mort violent als carrers del país d'acollida amb la consegüent sortida al carrer de 70.000 persones a protestar i queixar-se. Fins i tot ens va dir en Xavier Casanovas en la seva recent visita al país andí el Sant Pare Francesc es va deturar en senyal de dol, el papa Francesc és el primer papa Jesuïta de la Història, al lloc on va succeir el trist fet de l'assassinat de Lluís Espinal. Dit això, en Casanovas va introduir els que ell considera estats del canvi, fins a tres amb severes diapositives a la pantalla del projector en un espai de no penombra: 1)Un Món ferit: Amb una foto del vaixell que ahir es va enfonsar a Líbia amb cinc-centes persones a bord i alguns morts i ens va dir que en 48 hores fins a cinc mil refugiats han estat rescatats a les costes de la mar Mediterrània. 2)Món Globalitzat: Vivim una vida accelerada tots els occidentals i posem trabes a una sèrie de ideals de paritat a una gent que vénen per a sempre a les nostres(d'alguns) terres i contrades. 3)Vivim en un Món canviant: És ben cert que fins no fa pas massa existia un entorn dels pares i els fills... i els néts treballant en un mateix negoci i ocupació o ofici amb una sèrie de coneixements que eren compartit durant tot l'any i en una sèrie d'onomàstiques i efemèrides que ara convergeix en una disparitat de continguts en les reunions i formació familiar i pagada. Llavors ens va introduir breument una sèrie de dades de la societat de la informació i la comunicació i ens va dir que hi havia, entre altres nombroses i espatarrants dades que hi havia fins a dos milions de consultes al Google per minut en tot el Món. Així doncs donava per plantejat el repte del Món Ferit per la desigualtat d'oportunitats, Globalitzat i estressat i deshumanitzat en alguns aspectes, em permeto jo de parafrasejar-li i tots els reiterats usuaris del Google podem cerciorar amb aquest exemple, també, i amb els mateixos d'altres que ens podem imaginar i o recordar del Nadal passat: Canviant. Després ens va parlar del canvi d'època on les coordenades, va dir, que havien viscut i analitzat a la Fundació Lluís Espinal per a tots nosaltres ens han canviat i ens va plantejar què ens duu aquest nou Món: a)LA DESIGUALTAT: Un deu per cent de la població mundial té el cinquanta per cent de la riquesa. De al resta, el quaranta per cent disposa del 3% de la riquesa mundial així baremitzada. És cert que a partir de precisament els anys vuitanta polítiques econòmiques van dissenyar, es veu, uns estats amb menys espais de ingerència i capacitats de decisió, i es van fer una sèrie de reformes que han dut el Món occidental a una economia que per l'assoliment de tots els mercats productius abastables durant el segle XIX i XX i disponibles llavors va passar a una nova economia de base financera i d'inversió amb unes ratios del 93% sobre el global de l'economia i un intercanvi del total entre les empreses de mateixos grups del 40%. En aquestos canvis de redacció de lleis i estructures econòmiques va esmentar una sèrie de reformes taxatàries de desgravamen dels capitals i la fugidissa establició a paradissos fiscals per evitar-ho precisament. També s'han produit processos de desprivatització de béns comunals i serveis com l'aigua i la terra en Àfrica per exemple amb la compra dels xinesos de molts terrenys i creació de infrastructures com ara recordo jo espantats per el senyor Guiu guionista de l'antic programa d'aquest casa Afers Exteriors en una altra xerrada organitzada per el regió7 a l'auditori Plana de l'Om ara deu fer un més on es va esmentar la creació de l'últim dels nous estats mundials, el sudan del sud on perdonarà la conya i el no pagament de royalties al senyor Guiu de un caprabo a lo béstia per alimentar uns entre sis i cinc milions de persones al dia amb helicòpters perquè al Sudàn del Sud no és que hi hagi petroli, és que en tot l'estat hi ha cinquanta quilòmetres de línia de ferrocarril. Va dir el senyor Xavier Casanovas que l'ingrés promig de les llars espanyoles està caient encara i que això afecta a l'economia. Més tard va esmentar una sèrie de pensioons que es pagaran a uns col·lectius precaris entre els que es va auto incloure i va dir precaris per a revitalitzar l'econimia i també va dir en Xavier que el papa Francesc havia justificat una nova economia on planin valors de justicia social i igualtat. també va dir dins aquest apartat de desigualtat que el Snat Pare Francesc havia rebut el premi carlemany dels drets dels joves 2016 i que havia enunciat una sèrie de principis de justícia que no tenen sostre en el capital humà... tinc apuntat més o menos. b)EL PROBLEMA DE LA DESIGUALTAT EN LA PERSONA: Va dir Xavier que el col·lectiu entre els 15 i 46 anys, suposo que a Espanya remaina el 45% de l'atur, i també va dir que amb la globlització els drets laborals en el conjunt del Món s'han anat igualant a la baixa per una sèrie de problemes tot i que no sabem ara mateix ni jo ni el meu ajudant pera aqui es veu que es tracta d'un tren de llarg recorregut i de pau segons, també es veu, que jo no ho recordo haver estudiat o que m'ho ensenyés dingú havia presentat l'alemany Karl Marx. El problema per a Xavier era on es formarien els sindicats ara. Va dir que Telefónica estava subcontractant fins a més de sis centes empreses la seva feina en nòmines de menys sempre de cinquanta treballadors per evitar que aquestes empreses on subcontracten tinguin més de cinquanta treballadors com Cobra i jo em pregunto si son de Barcelona, no els de telefònica i si crearem els sindicats xerrant a l'economat de gran superficie amb la caixera amb uns auriculars posats. En aquest i d'altres sentits en xavier va introduir un nou col·lectiu que ha de prendre consciència de classe i que ha de ésser dins aquest àmbit promulgat pel Sant Pare de justícia social i en Carlemany format per Immigrants sense formació, aturats i joves amb dues carreres i un màster; de les pensions que ell va insinuar referir-s'hi de entre sis cents i vuitcents euros... m'he despertat avui.(Vull dir que en principi podria ser que ell digués que cobrarem doncs siscents i vuitcents euros que farien, per als assalariats si és que cobra per la seva feina, hehe MIL QUATRE-CENTS EUROS! però em sembla que això és fer volar pàjarus uy-uy-uy, o a l'inrevés qui ho sap ara, a veure què passa an les eleccions. A mi ja m'està bé tant una cosa com una altra... però m'estimo més lo dels 1.400'oo€) Cal doncs ara promulgar una política de cures va dir Casanovas(i molt encertadament). c)EL DIVORCI ENTRE PODER I POLÍTICA, i EL VIURE EN LA DIVERSITAT(d): Cal crear més organismes de poder més democràtics que no treballin per a a les elíts ni per encobrir la corrupció i les portes giratòries semblants a les dels convents de les carmelites descalces suposo. En aquest sentit, el senyor Xevier Casanovas va aportar la interessantíssima dada de que exactament 62 persones del Món tenen i controlen el mateix nivell de riquesa que la meitat de la població mundial (és a dir 350.000.000.000 de persones) i va parlar de fenòmens com els del 15_M i suposo que deu ésser lo dels indignats ara panxacontents hehe i perdoneu la similitud amb el meu estatus de treballador assegurat deu hores a la setmana guanyant pagues extres a part (2) i vacances a raó de tres euros i mig la hora suposo que sense finiquito perquè es tracta d'una contracto de obra o servei. Va parlar també d'un canvi local que els seus estudis no abasten -a la fundació "Cristianisme i Pau", els estudis...- però que si que va esmentar un increment de la producció mundial de l'ordre del l'increment del 60 de la producció planetària a l'extraradi de les grans potències. Va aportar encara una altra dada interessantíssima que ens introduïa a que en els anys 2000-2002 fins ara s'ha produit a Espanya un moviment migratori de 4.000.000 de persones immigrades que suposen el nivell més alt de la Història Mundial sense una causa de guerra o de hambruna o fins i tot de catastrofe suposo ara que amb la meva inestimable i fugidissa... jo opinaria que esmunyedissa com la de una anguila ara que estic llegint a Bernat Metge a "Lo Somni", catàstrofe natural. També va fer esment en el context interreligiós del seu amic Jaume Flaqué no recordo si Jesuïta perquè no ho tinc ara apuntat que va sol·licitar fossi convidat l'any que ve que diu que "L'Islam no està en guerra contra Occident sinó contra ell mateix" e)CRISI DE CIVILITZACIÓ. Va profetitzar em sembla entendre ara a na mi haver entès ahir una anarquia militar semblant a la previa al periode de la caiguda de l'Imperi Romà. Va dir també que qüestionar el creixement no és encertat i va denunciar la cultura de la "sobrietat compartida" ara que a la base aèria de sargossa hi han portat un camió amb cinquanta missils (+ o -). Finalment encara que tampoc ho puc llegir gaire clar ni tampoc ho recordo ara que estic cansat i amb ganes d'acabar igual que ahir com ell mateix -ara sí que recordo va excusar-se del desgavell on estàvem i l'estat anímic òbviament resultant- per donar pas a una sèrie de precs i preguntes amb aquest fil per randa de esperança: D'on ha de venir? D'on ha de venir el principi d'esperança davant del Món? i a veure si ens cal això per respondre a les inquietuds de Sartre sobre si "L'home és una passió inútil... avui que és divendres així doncs i)esperança ii)Optimisme iii)Tendresa davant el Món i també va dir que havia dit al final el sant pare que "Doneu-los menjar vosaltres mateixos" Que també diu que va dir Jesús als seus deixebles un sempre segons La Trinca Un dia que sols tenien per dinar,/ dos llonguets i una llauna de sardines:/ en Manel per mil ho va multiplicar./ I veient aquell piló de pans i pe-eixos,/ els va dir serviu-vos vosaltres mate-eixos!/ Fou així... com en Manel... i sense ne-eervis.../ S'acabava d'inventar el primer self service./ I era en Manel, Supèrman, mai no ha eixit de mare un home més gran/ En Manel Hiperstar Oh! sense cap dubte un home singular... No! que eren cinc pans i dos peixos i de les sobres en van recollir dotze cobes. Aquí s'ha filtrat alguna cosa però sempre podria ésser tot plegat interessantment revelador de diferentes actituds davant els problemes d'uns i altres i de consideració i atendiment ja exposats amb el cas de la lectura esmunyedissa com una anguila. Estic content. Continuaré venint a postejar aquí a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (mentre em deixin entrar/ i hi hagi lloc esclar/) A revure i perdonin el retard i les inconnexions de la teràpia que es troba en el escriure i agraeixo de tot cor l'atenció prestada que considero pagable només en: Coneixement? i Enteniment?") Cordialment, J.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada