dilluns, 30 de maig de 2016

Exposició "Torras i Bages i els artistes"

Xerrada inaugural a la biblioteca El Casino de Manresa: El senyor alcade valentí Junyent presenta en Jeroni i no Josep Maria Gasol i xarra de Torras i Bages la cultura i l'art però primer parlarà Xavier Barró que és historiadó: Xavier, No és de manresa però s'hi va casar. Li va agradar doncs de fer una xerrada a Manresa sobre la "contemplació de l'exposicií" que haig de confessar que jo mateix, en Josep, no he vist encara a hores d'ara que ja s'ha clausurat i que es va iniciar el Divendres 13 de Maig del 2016 dia de la onomàstica de la mare de Déu de Fàtima. Una contemplació de l'exposició que ha de ser activa i no només una mirada material i admeté que fins i tot un historiadó de l'art apreciaria més coses. Va dir que Torras i Bages va tenir un compromís amb la seva gent indubtable. "L'art ha de superar el poble ho havia dit "Torras i Bages, és clar" i ho ha dit el Sant pare francesc Primer. TiB es trobà a finals del segle XIX que alguns feligresos no combregaven amb els postulats nihilistes del Modernisme i això provocà que uns quants i reconeguts artistes s'escindiren i va néixer una mena de confraria de Sant Lluc que va posar de fiduciari a TiB i una llei de l'art de 1905 que no recordo si era del ministeri (o d'alguna repúbblica bannanera d'antuvi) Va dir Xavier Barró que TiB va mantenir una actitud positiva i constructiva i no optà per l'immobilisme ni el tancament amb els modernistes donant així lloc a una recordada ara actitud constructiva. Es veu que més o menys, perquè jo no he fet mai taquigrafia devia de dir el bisbe i pensar que el talent de l'artista havia de consistir en saber reflectir el paper i caràcter de la seva obra(la de l'artista s'entén). I també es veu que per al vigatà(TiB) la idea de llibertat al segle XIX abarcava el concepte de no només que cadascú fes la seva feina sinó que deixés fer la dels altres "L'artista que faci art" i no mantingué se suposa que com alguns altres dirigents mantingué deia un criteri de dir una altra cosa que no fos aquesta del artista i del fer art. TiB tenia doncs molta sensibilitat opinà Xavier Barró aquell divendre tot introduint-nos a la figura del prevere del que se'n celebra l'anniversari. També va dir en Barró que el centre de Sant Lluc va acumular una important i compartida en tre els seus membres, biblioteca... també prestigiosa. Com a artistes del centre Cultural Sant Lluc destacà Joan i Josep Llimona, Alexandre de Riquer Josep Torres García i Antoni Gaudí, així com el conegut a casa nostre ara, que llavors no, i autor dels frescos de l'interior de la Catedral de Sant Pere de Vic Josep Maria aquest sí que Josep Maria i no Jeroni, deia que J.Mª Sert. En Jeroni Gasol parlà d'una relació extensíssima de TiB amb la ciutat de Manresa. Comentà que fou al 1935 que va entrar ell, en Jeroni, al Seminari de Vic, on com era comú encara que una costum potser ja en desús a l'època, es llegien llibres al menjador durant els àpats i què hi fot! i a n'ell li va agradar, a l'octubre de 1935, un que havia escrit Mossèn Fortià. De seguida amb l'ajut de no recordo qui, potser Mossèn Jaume Serra, va nombrar els quatre personatges de la "última"(va dir) vidriera de la Basílica de la Mare de Déu de l'Alba de Manresa eren Tarrés i Claret, Serafina (mare fundadora de l'ordre de les caputxines a España) El beat Miquel Pagès i el venerable Torras i Bages. També va dir que es veu, i representa que ho va dir de memòria ell que és força gran i força més encara que en Xavier Barró tot i que en XBarró esta fet un txaval i se'l veu forçut va dir que suposo ara el 30 d'Octubre de 1966 es va produir un acte de inauguració de la vidriera amb traspol·lació del fet recentment (23 de Octubre) a Vic, a la catedral de Sant Pere precisament, on hi varen participar Joan Bonet Rifà de Barcelona i l'orfeó que n'hi havia llavors de Manresa i el de VIc ara O.Vigatà. Allà es va fer un discurs sobre el Concili Vaticà IIº on va parlar ell mateix Jeroni gasol en la efemèride del que s'està a punt de celebrar en relació a l'anniversari de TiB, i la seva també com ara relació amb Manresa i Gasol estava doncs tot cofoi de ser-hi i de dir al final de la xerrada com veureu, que ja en vindrà un altre. Va dir Gasol que si El Sant pare Lleó XIII era molt conegut es veu (i perdoneu) per les seves encícliques papals; podríem considera conegut a TiB per el seu nombrós número de Pastorals. Cinc de les quals només dedicades a la ciutat i arxiprestat de Manresa i va dir de memòria fins i tot els cinc motius principals de les cartes amb algun malabarisme que ara no em ve de gust de reproduir i que son disponibles en algun arxiu. de totes maners i sota requeriment oficial no tindré cap inconvenient, sempre que llavors les pugui llegir.(La Llum1905 (i la seva festa suposo), 1908 La Batalla del Bruc tinc anotat que va dir, La Crema de convents de l'any 1909 (3 convents a Manresa (St Fco, Monges caputxines i Montserrat)) aquest amb un titol particular "La Glòria del Martiri", La restitució de La Companyia de jesús que sabrà qui sigui que havia estat prohibida durant cent anys(1813-1913). També forma part de l'erari de les aportacions fetes per TiB l'anomenar amb el pretèritament referenciat motiu "Sant Ignasi de Montserrat i de Manresa en detriment de l'apòcrif: de Loïola". Manresa li deu a TiB una intervenció cabdal en el procés de definició d'una façana principal que jo recomano es faci a peu des de davant del cafè "El 9 Caraques" tot pujant les escales de la Recentment inaugurada també Plaça de la Reforma; ja que La Seu no tenia façana principal. En inaugurar-se la de la catedral de Barcelona en cohetanietat a TiB i assistir-hi un manresà del carrer Sant Miquel (on a l'estiu s'hi pixen molts gossos) per bé que hi passa algun camionet de residus i que és molt a prop de la basilica i baixa de la Plaça de l'Ajuntament, doncs un tal i milionari Prudenci Comellas va quedar maravellat del procés d'encimballament dels participants a la catedral de Barna i va empecinar-se a que un arquitecte local (Solé i Mat) fés un projecte que en principi havia d'assemblar-se al de Santa maria del mar de Barcelona també, de manera que en demanar permís o comunicar-ho al senyor bisbe el milionari que ell participava amb una sèrie de diner i que ho cobrissin doncs TiB va participar efiivament en la creació d'una comissió entre els que constaven Antoni Gaudí, Font i Gomà i l'arquitecte diocesà). Diu que tothom deia que es faria el que diria en Gaudí i es veu que així es va fer comentà en Jenroni o Josep Maria que ara em feu dubtar Gasol. Així van aconseguir treure de la sagrada Família de Barcelona a Antoni Gaudí que no hi volia anar i van anar en tren a la capital del Bages. Gaudí ja havia esmorzat i mentre ho feien els altres estudiosos i opinants el se'n va anar a voltar fins al pont romànic i va fer tres o quatre preguntes sobre, per exemple i recordo ara que no ho puc llegir i ja estic atabalat si el baptisteri que si us hi acosteu tot goitant-lo des de una mica més enlla de les escales, i tirant-hi amunt- que comencen a "El 9 Caraques" i teni cultureta de l'11-S de NY i les propostes de Joan Clos ex alcalde socialista de la antiga Barcino; -i us en penjaria una foto si no tingués el mòbil sense línia i tot i que li puc desar encara no sé si quan em canviï la tarja SIM, perquè tinc la línia tallada i no penso pagar 25'00€ de restabliment de la mateixa línia, i segurament llavors, encara que potser no! calla, ja la tiraré avui per si els de Estat Islàmic i posen una bomba o un missil Starlinguer com els de l'IRA a Rèquiem por los que van a morir i el anar a comprar missols a Massachussets però aillò era una altra pel·lícula i això en cursiva una conya us recordarà el gratacels projectat per a NY pel mateix Gaudí encara que amb diferència, d'alçada ente el Empire state Building i el de en gaudí i el de en Gaudí i el baptisteri de la seu de manresa. Estic molt cansat. Vaig a fer la Foto! hehe

2 comentaris:

  1. Faltava dir, a tall complementari... (de complementació en una de les que seran futures referències fetes, la d'aquest comentari en concret a:- https://wordpress.com/post/noucanjosep.wordpress.com/1406 -) que és en aquesta conferència d'un senyor de Igualada(o el cel sia desaparegut cosí) que m'assabento, en to irònic de unes histriòniques desaparicions de capital (debatut capital, és cert!) arquitectònic posseït per la Basílica de Santa Maria, allà referenciada (i com a xemeneia exposada en altres llocs o consideracions) de la teulada, em sembla haver sentit que metàl·lica al campanar allà entre els anys 1936 i 1939. Més informació sota requeriment: exprés, excusat i manifest.

    ResponElimina
  2. Perdó, l'enllaç és:
    https://noucanjosep.wordpress.com/2016/08/11/sant-llorenc-martir-era-ahir-aaaavui-eeees-santa-claaaara/

    ResponElimina