dilluns, 13 de juny de 2016

El currículum a la UOC de la Joanna del semestre segon del curs 2015-2016

Benvolgudes i benvolguts, s'esdevé de menester comentar-vos -donada l'anterior comunicació en aquest mateix espai- que el semestre passat es podria qualificar de desastrós donada la incompetència resultativa; i, així avaluada per els estaments responsables, de no haver estat per determinats assoliments -diguem tècnics i o de base,- de manera que tot plegat, i, malgrat el negatiu resultat, ha esdevingut en certa manera -i potser d'aquella- profitós. No considero, però, -i tot sigui dit,- que jo m'acontenti amb poca cosa: Què va! És que no dono per més. És així que considero, doncs, i amb un criteri -ara a toro passat que diuen,- sí més contrastat; "gens recomanable" -en paraules de Dolors Canals Ametller, la meva primera tutora a la UOC en llavors, a Febrer de 1998, en la Llicenciatra en Dret, i tot i que era per un trasbalç diferent,- deia criteri més contrastat que fa establir la negativa o no recomanabilitat de matricular-se d'una assignatura del 4rt semestre quan encara no tinc superat i de manera íntegra el primer. Sigui; i doncs, també; dels estudis que siguin, -i cal doncs considerar-los, per al cas que ens ocuparan ara de Febrer fins a Juny del 2016: capitalitzatius-. És d'aquesta manera que assumeixo totalment la responsabilitat malgrat considero no sobrarà el comentari i desacord o potser fins i tot recança -i de la que us previnc- amb, en general, la tasca duta a terme, -diguem que amb més o menys intencionalitat i consciència... gairebé alevosia aprecïo en alguns casos- per companyes, companys i col·laboradors docents. És ben cert, -admeto-, que a part d'algunes d'aquestes actores i actors, poca cosa, a banda de una més desenvolupada cordialitat i diligència, sels podria requerir i interpelar que l'educació o la mala educació no és culpa de ningú, -com acostumen a comentar els responsables d'afers educatius de menor calada... o ,més profunda! per lo irreversible que resultarà l'abandonament de llibres i resums-, i així estic disposat a admetre determinades esferes i rols cognitius i integrals que podrien fer del despropòsit passat un mer infortuni, però apel·lo ara per una displicència col·laborativa. I, el que és més important, displicència docent, per tal d'assolir una sèrie de mínims; potser fins i tot formals o de "que no sigui dit...", a nivell de podríem dir-ne integració social, que per a altres parts considerables i de teniment a nivells oficials esdevindrà, És cert! De necessitat formativa... i, només a determinats col·lectius,i minoritaris en una Universitat afectarà de manera referidament ja -al principi d'aquest escrit,- resultativa. Així doncs, jo que sóc Sociòloga i discapacitada psíquica em preocupo per aquests afers que espero la gent tingui a bé d'eixorar-ne les estructures establertes dinamitant-ne els diferents protocols de per exemple, -i dic ara a la babalà,- consciència de classe... individual, familiar o col-lectiva i fem que entre totes i tots s'estableixin una sèrie de precisament protocols, alternatius, de bàsica comunicació i, -estirant més el braç que la màniga:- participació. Tinc un germà que treballa a AMPANS i el meu nòvio, en Xavier Alcober és un reconegut caçador de peixets que no comparteix però amb mi la meva afició pel NESCAFÉ. El meu germà Josep Salvans que de fet és qui m'hi va introduir -a la NESTLÉ- ja de ben petitona sí que li agrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada